El debat que va precedir l’aprovació de la reforma de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), va estar protagonitzat per «la passió» de la consellera del Partit Socialdemocràta (PS), Mariona González, que va criticar «les retallades de la dreta conservadora».

Unes retallades que González va centrar en les pensions per invalidesa i les prestacions familiars que el Ministeri de Salut i Benestar absorbeix en virtut de la recent aprovada Llei de Serveis Socials i Sociosanitaris. El rebuig del PS va contrastar amb els vots a favor de Socialdemocràcia i Progrés, SDP, argumentats per la consellera general, Sílvia Bonet, que va dir: «Si renunciant als meus principis personals, els ciutadans van endavant –perquè estem aquí per pensar en els ciutadans–, si renunciar a alguna cosa és en pro dels ciutadans, benvingut sigui». Bonet que també va ser la ponent de la reforma, va explicar que «la reforma de la CASS bé mereixia un pacte d’Estat, que no ha pogut ser» i va afegir que «malgrat això, no ens podíem quedar de braços plegats», lloant l’esforç de la Comissió legislativa de Sanitat per «intentar negociar els punts més importants i intentar evitar retallades». La consellera d’SPD va matisar que «el text que va presentar el Govern recollia retallades i interpretacions a discreció i en canvi, el text que ha sortit de la comissió, és fruit del diàleg i el consens».

ELS PUNTS FORTS DE LA REFORMA / Bonet va explicar que una part de les prestacions que cobria fins ara la CASS passen al Ministeri de Salut i Benestar. Són les prestacions familiars, les pensions no contributives i els complements no contributius per a les pensions d’invalidesa. A més, els nous afiliats tindran un període de carència per agafar una baixa per malaltia de 90 dies en lloc dels 25 fins ara establerts. Un punt que la consellera va advertir que «pot plantejar un problema important als treballadors temporers per recuperar-se de malalties infeccioses curtes ja que no podran agafar la baixa». La reforma també estableix noves modalitats de copagament i un creixement menor per a les pensions, que no podran superar 2,5 vegades el salari mínim, o sigui els 2.500 euros en el cas de les pensions per invalidesa, segons va apuntar el parlamentari demòcrata, Xavier Montané, responen a la consellera del PS que va criticar abastament les retallades en aquest àmbit. I és que si González va acusar DA de pràctiques neoliberals «amb retallades injustes, bèsties i inhumanes» per a les pensions d’invalidesa que va quantificar en 760 euros i en el pitjor dels casos, en 360 euros, Montané va replicar que també es pot donar l’extrem oposat, i que per això també «calen topalls per un principi de solidaritat».

González també va criticar la desaparició de la branca familiar i les pensions no contributives, l’eliminació de la pensió mínima de jubilació, i va defensar que l’única mesura per assegurar la sostenibilitat del sistema és augmentar les cotitzacions tal com proposava el seu grup, «un 1% el 2016 i un 1% el 2017». A la qual cosa Montané va respondre que per la conjuntura econòmica actual i el desplegament del nou marc fiscal, la majoria parlamentària havia considerat que aquesta mesura no era viable, sense descartar que no fos aplicable més endavant.

Amb tot, si el PS és partidari d’augmentar la cotització que a partir d’ara quedarà redistribuïda en el 8% per a la branca general o malaltia i el 12% per a la branca de vellesa, també va desqualificar l’estudi actuarial de Vincles sobre els fons de vellesa. Gónzalez va acusar els autors de l’estudi, el Govern i a majoria parlamentària de crear «alarma social». La ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va respondre que «aquest no és l’únic estudi sobre el qual s’ha basat la reforma de la CASS i que l’objectiu de la reforma és dotar-la de les seves pròpies eines». La ministra que va dir que aquesta reforma és un primer pas cap a una reforma més aprofundida, va insistir en que falten reserves per pagar les futures pensions i que «el sistema garantirà un mínim de reserves, que no baixin dels 1.000 milions d’euros, i si la branca de jubilació entra en dèficit, serà el Govern qui l’assumeixi de manera anual».
Per últim, tant DA com SDP van considerar que la prestació d’atur contributiva –també reclamada pel PS– mereix un debat més ampli al Consell General.