La modificació de la Llei de la CASS es va aprovar ahir amb els vots dels grups demòcrata i mixt.
Per la seva banda, el grup socialdemòcrata va expressar de nou el seu rebuig frontal a un text que, segons va indicar Mariona González, retalla moltes de les prestacions actuals. “En uns moments de dificultats, vostès opten per retallar drets”, va dir la parlamentària socialdemòcrata adreçant-se als consellers de la majoria. González, que va opinar que el text és “un atracament a mà armada”, va posar exemples concrets, va dir que difícilment una persona que acabi cobrant 760 euros podrà sobreviure en aquest país. I pel que fa a la branca de jubilació va indicar que “la viabilitat passa per un increment de la cotització”, com havia proposat el seu grup a partir del 2016. Tot i així, va voler tranquil·litzar la població i va afirmar que està convençuda “que cobrarem la pensió de jubilació”, dubtant d’aquesta manera de les previsions que havia fet l’empresa Vincles sobre els fons de pensions de la CASS.
El conseller Xavier Montané va manifestar que s’han fet les reformes necessàries “per fer sostenible la Seguretat Social” i es va referir a diversos aspectes positius inclosos al projecte de llei. Així, va esmentar, per exemple, el fet que hi hagi unes pensions mínimes fixades legalment i que el Govern garanteixi que les reserves de la branca de jubilació mai estaran per sota dels mil milions d’euros. “La nostra és una aposta inequívoca pel sistema públic de pensions”, va recalcar el conseller encampadà en la seva intervenció. En aquesta mateixa línia, la ministre de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va insistir en la importància que la modificació d’aquesta llei coincideixi amb l’entrada en funcionament de la Llei de serveis socials i sociosanitaris, que permetrà complementar les prestacions socials a totes aquelles persones que ho necessitin. “La nostra no és una política neoliberal, sinó social”, va afirmar la ministra.
Per la seva banda, la consellera del grup mixt, Sílvia Bonet, va ressaltar que “fruit del diàleg i la negociació” en el tràmit en comissió s’havia pogut millorar el text inicial. Per exemple, segons va destacar, les pensions ja no es podran revisar a la baixa i s’ha avançat també cap a una transparència més gran de la CASS, amb una web millorada i l’obligació que es publiquin els documents de la parapública.
Punts inconstitucionals a la Llei de la justícia, segons Bartumeu
El Consell va aprovar amb els vots dels grups demòcrata i socialdemòcrata tres importants projectes de llei relatius a la justícia. Es tracta dels projectes de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, la Llei qualificada de la justícia i el Codi de procediment penal. El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va manifestar que hi ha alguns aspectes inconstitucionals al text, com el fet que no es respecti el nomenament del jutge determinat per llei o bé la inamobilitat de batlles i magistrats.
Aquesta llei preveu la creació de batlles suplents i de reforç, així com de batlles substituts. Bartumeu va criticar especialment que tot i que la Constitució estableix clarament que la durada del mandat de batlles i magistrats és de sis anys, el text que ahir es va aprovar no ho detalla. El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va explicar que són tres textos que suposen la “culminació” del procés de modernització de la justícia que s’ha engegat i que, entre altres qüestions, es compleix “una assignatura pendent” com és la regulació de la carrera judicial. A més, es reforça el paper del Consell Superior de la Justícia, que a partir d’ara tindrà plena autonomia financera. Espot va retreure al grup mixt no haver volgut participar en el debat dels textos en comissió i tenir una posició predeterminada. Bartumeu li va dir, però, que “hem treballat de valent perquè hi hagués un acord”.
