El secretari del Partit Socialista de San Marino, Simone Celli, parla en la seva visita a Andorra de la necessitat d’acostar-se a la Unió Europea i dels beneficis que comportarà, al mateix temps que aposta per un front comú entre els petits estats. Indica que per afrontar l’intercanvi d’informació fiscal caldrà adoptar altres factors de competitivitat i es mostra convençut que la crisi de la socialdemocràcia és transitòria.

L’acostament a la Unió Europea és una qüestió que està a  l’ordre del dia, tant a San Marino com a Andorra. ¿Quina és la via que es defensa en el seu cas?
San Marino, en els últims anys, ha madurat una posició molt oberta. Tenim clar que és necessària una integració més gran. Fa uns mesos es va celebrar un referèndum respecte d’això. El nostre partit, que aposta per una integració plena a la Unió Europea, ha defensat sempre que aquest pas es faci mantenint algunes peculiaritats i característiques que té la República de San Marino. Per tant, el camí adoptat fa uns mesos en les negociacions per a l’assoliment d’un acord d’associació que concerneix Andorra, San Marino i Mònaco és un camí molt interessant i que pot obrir grans oportunitats per a San Marino. Confiem que el nostre Govern avançarà en aquest sentit i que col·laborarà en aquesta negociació amb Andorra, almenys en els punts en què hi ha uns interessos comuns.

Aquests tres països podrien fer un front comú.
Crec que en alguns punts específics es pot trobar convergències i es pot fer un front comú. En alguns punts serà fonamental que Andorra i San Marino, i esperem que Mònaco, puguin fer un front comú. En poso un exemple. Seria important que en la lliure circulació de persones hi hagués alguna mena de progressivitat. És fonamental aconseguir excepcions, tot i que progressives i temporals, que permetin salvaguardar les característiques geogràfiques, socials i institucionals. Esperem que hi pugui haver una col·laboració molt estreta i que es pugui arribar a resultats finals interessants per a les dues parts.

¿I la Unió Europea accedirà a aquestes especificitats?
Puc parlar com a observador extern, perquè som el primer partit de l’oposició. El 90% del quadre a negociar està blindat. Però en algunes qüestions hi ha la possibilitat de fer entendre a la Unió Europea que l’interès de poder concordar clàusules de salvaguarda és recíproc. Per a San Marino aquesta negociació és una gran oportunitat, per a alguns sectors econòmics com el bancari, ja que obre la possibilitat d’accedir al mercat financer europeu, cosa que avui no ens és possible. També obre la possibilitat d’internacionalitzar la nostra economia. I a Europa també li interessa que aquests microestats s’adeqüin des d’un punt  de vista normatiu i a l’estàndard internacional en matèria de legalitat, de transparència, de col·laboració fiscal i financera. Es pot arribar a un punt que satisfaci les dues parts.

Han tractat d’aquesta qüestió amb SDP. ¿Hi ha accions que puguin fer com a partits a l’oposició que són?
Hem confirmat als companys capitanejats per Jaume Bartumeu que estem a disposició per actuar com a intermediaris entre el Govern sanmarinès i l’andorrà, en el límit de la nostra tasca, perquè la negociació pugui portar beneficis per a les dues parts.

Ha parlat de l’intercanvi d’informació fiscal. Ara Àustria i Luxemburg han aixecat el vet a l’intercanvi automàtic. ¿Com pot afectar Andorra i San Marino?
A San Marino vam introduir els intercanvis d’informació segons l’últim model de l’OCDE, sota demanda, no automàtics. El debat és obert al nostre país. No podem amagar que hi ha resistència en alguns sectors de la nostra economia, però crec que el camí de la legalitat, transparència i col·laboració financera i fiscal és un camí irreversible. Davant d’això, els petits estats hauran d’impulsar altres factors de competitivitat. Cal –en el cas de San Marino és existencial–, atraure noves inversions, nous projectes emprenedors per crear riquesa i ocupació.

¿Quins han de ser aquests factors de competitivitat?
Segurament s’hauran de basar en la poca burocràcia, unes normes legals clares i precises, invertir molt en tecnologia i infraestructura, tenir un mercat de treball flexible, mantenir un diferencial fiscal, i una administració pública al servei de l’empresa i els ciutadans.

Darrerament es parla a tot Europa de la crisi de la socialdemocràcia. ¿Han adoptat polítiques liberals massa sovint aquests partits?
A Europa, si la socialdemocràcia ha entrat en crisi és perquè no ha plantejat un projecte de societat alternatiu a la demagògia i el populisme de la dreta. El que ha mancat és un projecte de futur propi. A l’època de la tercera via, la socialdemocràcia governava pràcticament a tot el món. Hem de trobar una nova via, adaptada al context, que reculli els principis de la llibertat i la justícia social.
Crec que aquesta dificultat que viu la socialdemocràcia és temporal i transitòria. Crec que les eleccions europees són una cita important. Esperem que els partits socialdemòcrates puguin vèncer i això podria marcar un canvi a escala europea amb polítiques que facin referència a una atenció més gran a la justícia social i al creixement. El socialisme està d’extrema actualitat. De fet, l’esquerra reformista ja governa als Estats Units, el Brasil, l’Índia…

Les escissions en els partits socialdemòcrates tampoc ajuden.
Els socialistes no tenen una posició dogmàtica. Estimen discutir, confrontar-se, i potser això porta de vegades a divisions molt doloroses. I és clar que això porta a un debilitament del moviment socialista. A San Marino hem fet renéixer el Partit Socialista, unint dos moviments. Estem treballant per portar
els socialistes a la unitat i construir un veritable partit socialista modern.

El contacte a Andorra és amb SDP i no el PS. ¿Per què?
Jaume Bartumeu és un antic amic, no només dels socialistes sinó de San Marino. Les relacions sempre han estat òptimes. Les relacions, almenys de moment, són amb SDP.