Fa uns dies, aprofitant una estona entre dues reunions de treball amb assessors del nostre grup parlamentari, vaig poder visitar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Em va cridar especialment l’atenció una exposició de fotografies que retrataven l’evolució urbanística dels barris de Barcelona als anys 70 i 80. Un període que coincideix amb els meus estudis universitaris en aquella ciutat, en la qual sempre més m’he sentit com a casa.

I probablement per això segueixo amb interès la vida –i la política– de la capital catalana.
Aquests dies, si residís a Barcelona, donaria el meu suport a Laia Bonet, candidata a les primàries del PSC per designar el seu cap de llista de la ciutat comtal. Ho faria perquè crec que seria una gran alcaldessa per a la ciutat de Barcelona.

Representa als meus ulls la renovació, el glop d’aigua fresca que l’Ajuntament més important de Catalunya necessita. El contrapunt necessari al Govern liberal de la Generalitat d’Artur Mas. Estic convençut que Barcelona primer i Catalunya després sortirien guanyant amb la seva elecció. També Andorra. Amb ella es podran crear noves sinergies turístiques entre la ciutat i les nostres valls pirinenques.

Són temps nous, en què les formes en política, els valors que empenyen les persones a fer política, són diferents dels que he vist al meu voltant en els darrers anys en la política socialdemòcrata. Per això veig en ella aquella mateixa espurna que a la gent de la meva generació ens va esperonar a dedicar les nostres energies a mirar de canviar Andorra, a millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans per la via política. Propostes com les que fa la Laia Bonet ens fan adonar que encara val la pena lluitar perquè la gent pugui viure una mica millor i assolir un millor sentit de la igualtat en les nostres societats.

A Barcelona, la Laia representa per a la socialdemocràcia i per a la ciutat aquest esperit de lluita constant, sense repòs, enfront de les forces imperants que no miren pel bé comú, per l’interès general. Una lluita pacient i constant a peu de carrer, amb il·lusions i amb propostes concretes de redreçament i d’esperança.

En una tribuna publicada el 16 de febrer a El Periódico de Catalunya, Laia Bonet feia unes interessants propostes per al comerç. I les feia a partir d’una reflexió que vull reproduir aquí:
“…El comerç és d’una importància decisiva: és la primera font de creació de riquesa i d’ocupació, però també un important factor de cohesió social i motor de la vida urbana, d’estructuració de la ciutat.”

Partint d’aquest raonament, Laia Bonet reiterava “…el suport al comerç de proximitat…” perquè entén que la proximitat fa ciutadania.

Laia Bonet ho deia ben clar en un correu del 20 de febrer: vol diàleg i conversa. I per això se la pot veure fa setmanes per places, carrers, universitats i mercats de Barcelona.

A peu de carrer, parlant amb la gent, escoltant-la. I fent propostes de futur.

Vet aquí un altre motiu per expressar-li des d’Andorra la Vella, la capital dels Pirineus, el meu suport.