El conseller de Socialdemocràcia i Progrés del Comú de Sant Julià, Josep Roig, va afirmar ahir que «molt probablement» a finals d’aquesta setmana o a principis de la vinent presentaran un recurs a la Batllia per rebre resposta sobre les qüestions que va demanar al comú al novembre.

Segons va explicar, es tracta de cinc preguntes sobre el que considera una concessió de la Borda de Conangle i les subvencions d’esports i cultura, entre altres. En canvi, renuncia a recórrer a la justícia per reclamar el pla de viabilitat de Naturlàndia ja que el silenci del comú evidencia que no existeix aquest pla. El seu company d’oposició, Rossend Areny, va descartar aquesta opció perquè va indicar que totes les preguntes que han entrat els socialdemòcrates han obtingut resposta, encara que en algun cas fora de termini o amb informació poc complerta. Des de la majoria, el cònsol menor Manel Torrentallé, va afirmar que la minoria «té ganes d’anar a la Batllia» i en canvi, li’n manquen a l’hora d’escoltar. Torrentallé va indicar que es contestaran les preguntes però que el termini de dos mesos marcat per llei «no s’ha exhaurit».

Socialdemocràcia i Progrés debatrà aquesta setmana la possibilitat de presentar un recurs a la Batllia «perquè hi ha cinc preguntes del 7 i el 14 de novembre que no s’han contestat». Tot i que, ara per ara, Roig descarta insistir en la qüestió del pla de viabilitat de Naturlàndia perquè el silenci del comú ja demostra que no existeixen aquests documents; preveu insistir en les preguntes sobre les concessions econòmiques a una entitat esportiva, la informació sobre les subvencions del 2012 i 2013 d’Esports i Cultura i, sobretot, la concessió de negoci a la Borda de Conangle. Precisament aquest últim punt, va manifestar Roig, «portarà cua».

En canvi, Areny va assenyalar que les preguntes fetes pel seu grup s’han anat contestant, «en algun cas més enllà del termini» o amb respostes «buides de contingut» però no va considerar que tinguin, de moment, motiu per acudir a la Batlia.

El que sí que va reiterar és la seva voluntat de mantenir trobades periòdiques amb la cònsol per rebre la informació sobre els projectes i les decisions que afecten la parròquia. I és que, malgrat hi havia un compromís de trobar-se mensualment, «les reunions amb la cònsol es poden comptar amb els dits d’una mà», va apuntar Areny.

Per la seva part, el cònsol menor lauredià va afirmar que respondran les preguntes de la minoria però va apuntar que tenen «ganes d’anar a la Batllia». Torrentallé va indicar que no s’ha exhaurit el termini però que els consellers de l’oposició «no tenen ganes d’escoltar», ja que la majoria «són els primers interessats en informar de tot».

Pel que fa al pla de viabilitat de Naturlàndia, el cònsol va assegurar que existeix i el tenen les entitats financeres però abans de donar els documents a la minoria ho volen presentar als accionistes de Camprabassa, informa l’ANA.

En relació a la concessió de la Borda de Conangle, Torrentallé va declarar que no es tracta d’una concessió sinó que el restaurant és de la societat Camprabassa i aquesta ha decidit contractar a un cuiner «perquè ha demostrat confiança i és un bon professional».

pla de gestió del Madriu / Un altre dels temes que va enfrontar majoria i minoria va ser el pressupost del pla de gestió de la Vall del Madriu. Per la minoria, el fet que el Govern no hagi aportat els 5.000 euros previstos el 2013 i que no s’hagin pressupostat els 6.000 que se suposava que havien d’assumir el 2014 demostra una manca d’implicació. D’una banda, va indicar Roig, el Govern està contravenint l’acord de participació i de l’altra «no pot fugir d’estudi» en un projecte d’interès nacional.

També Areny va trobar «trist i penós» que l’Executiu digui que no hi ha una partida prevista per a aquest punt i creu que «dóna molt poca credibilitat» i demostra poca confiança en el projecte que es prevegi fer aportacions en forma de subvencions.

Més confiat s’hi va mostrar Torrentallé, que confia que el Govern farà front a aquesta partida i va declarar que aquests 5.000 euros no han de ser un problema per al Govern ni per als comuns. Torrentallé va admetre que han reclamat a l’Executiu que satisfaci aquest import però va considerar que no s’ha de donar més voltes ni perdre més temps en «qüestions de negociacions».

Per últim, el cònsol menor va admetre que tenen constància del recurs administratiu d’una veïna a les obres de l’Hotel Glòria pel dret a pas i per una paret mitgera. Per a Torrentallé és «un tema menor» i entén que les obres poden continuar. De fet, va recalcar que es tracta d’un projecte molt positiu per a la parròquia «perquè rehabilitarà un tros de la plaça molt important».