El pressupost pel 2014 que els consellers generals estem analitzant aquests dies no ens permet esbrinar exactament, com hauria de ser, quina és al capdavall la nòmina de l’Estat. Dit més planerament, de la documentació pressupostària tramesa pel govern de DA al Consell General no es pot pas arribar a saber quantes persones figuraran, a final de mes de gener del 2014 a la nòmina de l’Administració general, és a dir, del Govern.

Malgrat l’existència de normes legals que impedeixen la contractació indiscriminada i nombrosa de persones amb un contracte eventual, malgrat la vigència de normes legals que prohibeixen la perllongació indefinida de relacions laborals eventuals, dins l’Administració general s’esdevenen sovint situacions al marge de la legalitat. Tal és el cas del ministeri d’Educació.

En coneixem diversos exemples, alguns dels quals necessiten, sense embuts, el qualificatiu d’escandalosos.

Com escandalós és, ja m’hi vaig referir en aquestes pàgines a la meva tribuna La reforma tributària necessita seny del dimecres 30 d’octubre del 2013, el sou i la situació laboral del superdirector de tributs contractat pel govern de DA amb un sou forassenyat.

Doncs bé, si examinem el Pressupost pel 2014 presentat pel govern d’Antoni Martí, no podem pas esbrinar ni quants eventuals figuraran en la nòmina de l’Estat de l’any vinent ni tampoc quina és la retribució exacta del superassessor del ministeri de Finances.

Tampoc no podrem comprovar el nombre –enorme- dels contractes per l’anomenada “relació especial” ni, menys encara, les generoses remuneracions que tenen atribuïdes.

Són les noves maneres de fer de DA: foscor i silenci.

Per intentar treure’n l’entrellat vaig presentar ahir al matí, d’acord amb els drets que ens dóna l’article 5 del Reglament del Consell General, una demanda d’informació perquè el Govern ens faciliti la informació del nombre de persones contractades de forma eventual durant els anys 2012 i 2013. Amb la important precisió que demanem la informació no pas en la seva globalitat sinó destriada. Vull dir que no volem una informació on es barregin els contractats eventuals sense diferenciar-los de les persones incloses dins el programa de suport a les persones que es troben en situació de desocupació involuntària.

Per això hem demanat la informació següent:

Per ministeri, departament i àrea detallat mes per mes les incorporacions de personal eventual detallant, el nom i cognom, la data d’incorporació, data prevista de final de contracte eventual, salari brut, complements de salari, salari declarat a la CASS, motiu de la contractació, si ja ha treballat abans pel Govern d’Andorra, en cas de resposta afirmativa els períodes que ha estat contractat.

De la celeritat, o l’endarreriment injustificat, en l’obligada tramesa d’aquesta informació en podrem deduir algunes conclusions sobre l’engany protagonitzat fa pocs dies pel ministre d’Economia i Territori, el ministre que va anunciar que dimitiria si no es feia l’heliport al Roc de Patapou i encara roman còmodament assegut al Consell de Ministres.

Aquest ministre va tirar pel dret a Soldeu, davant la selectiva audiència de l’Empresa Familiar Andorrana, anunciant que ja estàvem sortint de la recessió, que la recuperació arribava. Insinuava que es crearien nous llocs de treball i pocs dies després l’estadística el desmentia amb un augment de la desocupació.

Tant li fa. Es tractava de pintar de color taronja una situació que segueix patint tot un seguit de problemes pendents de resolució.

Resulta cada vegada més evident que Antoni Martí i els ministres de DA, segurament perquè dos anys i mig després encara no han paït el seu gran èxit electoral, estan a punt de desconnectar de la realitat econòmica, fiant-ho tot al voluntarisme i a una espècie de fals pensament positiu.

Per aquest camí no se sap on anirem a parar, però cada vegada falta menys. En parlarem en el debat de la nostra esmena a la totalitat del Pressupost pel 2014 del govern de DA.

Però per poder-ne parlar amb totes les dades a la mà el Govern ens ha de dir sense més dissimul, quina serà la nòmina de l’Estat pel 2014.