El dilluns 18 de novembre vam rebre de Brussel·les el rapport de la Comissió Europea, l’executiu comunitari, que expressava la seva voluntat d’avançar cap a una major integració d’Andorra –també de Mònaco i de San Marino- amb la Unió Europea. Un informe interessant i important sobre el qual el govern de DA està evitant curosament, i també curiosament, de manifestar-se.
Sobta tanta discreció en un govern que ens té acostumats tant a una comunicació grandiloqüent com a les filtracions interessades. Probablement la discreció del Govern s’origina en dos importants elements de l’Informe.(El lector el pot consultar a l’enllaç:
http://www.cdep.ro/afaceri_europene/CE/2013/COM_2013_793_FR_ACTE_f.pdf)
D’una banda i tal i com estava previst i anunciat, la Comissió Europea exclou que l’acostament d’Andorra a Europa pugui fer-se per la via de l’Espai Econòmic Europeu. Una exclusió que ha refredat els ànims de tots aquells que, a la família liberal-reformista-demòcrata, s’havien passat anys assenyalant l’Espai Econòmic Europeu com a única possibilitat vàlida d’acostament. Refredament, i decepció, que explica la discreció oficial d’aquesta última setmana, que és tan gran com grans eren els informes –i els corresponents honoraris d’elaboració– que s’havien anat encomanant, pagant i publicitant.
D’altra banda, queda clar quan s’estudia el rapport del 18 de novembre que la Comissió Europea ha arribat a la conclusió que, al capdavall, avui la millor solució és un Acord d’Associació.
Precisament el que nosaltres hem estat defensant, i argumentant sòlidament, d’ençà el mes de maig del 2004.
Així ho vaig explicar en el pròleg de la publicació Donem forma al futur que en la primavera del 2004 donava resposta a la pregunta de quines relacions volíem amb Europa i de la qual els socialdemòcrates vam distribuir 15.000 exemplars.
I així ho vaig tornar a exposar, el 14 de març del 2009, en el pròleg del llibre Andorra i Europa. El canvi necessari, del qual els socialdemòcrates vam editar vint mil exemplars.
Els professors Blanca Vilà i Joan Clavera, catedràtics de Dret i d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens han assessorat al llarg dels darrers deu anys ens confirmaven el març del 2009 que l’acord d’associació era clarament positiu perquè només així estaríem oferint als nostres joves un marc de possibilitats de desenvolupament professional i personal coherent, progressiu i ampli amb la finalitat que tinguin garantit un lloc de treball a Andorra i també a tot Europa. Un marc adequat al nivell de formació que han aconseguit o que estan en procés d’assolir.
L’acord d’associació serà positiu pel país i per l’economia. Els treballadors assalariats veuran reforçada la creació de llocs de treball a casa nostra i, en el cas que ho desitgin, podran desenvolupar-se professionalment a tota la Unió Europea.
Aquest reforçament dels vincles amb la Unió Europea facilitarà la possibilitat d’exportar serveis i béns des d’Andorra amb un tracte fiscal no discriminatori, un cop feta la reforma fiscal. Les empreses europees es podran plantejar la possibilitat d’invertir a Andorra en un entorn jurídic estable, fet que permetrà crear un nou teixit empresarial i, de retruc, més llocs de treball.
Aquest projecte d’associació amb Europa l’hem de resituar des d’una doble perspectiva: la crisi econòmica i els canvis de visió que la Unió Europea té respecte dels Estats tercers. Andorra, perquè ens entenguem, és un Estat tercer en relació a la Unió.
El mes de gener, quan les institucions europees que han rebut l’informe del 18 de novembre del 2013 de la Comissió s’hagin manifestat, el Govern haurà d’entrar al cor de la negociació amb Brussel·les.
S’obrirà així un període interessant i també preocupant. Un període per millorar, l’informe en parla, l’Administració pública, per fer una bona promoció exterior d’Andorra, per reforçar l’acostament als estàndards europeus en els sectors que anem endarrerits.
Podrem així treballar seriosament per internacionalitzar la nostra economia i establir nous àmbits d’expressió de la nostra sobirania.
En nostre Grup parlamentari i la gent de Socialdemocràcia i Progrés treballarem per promoure un debat transparent i clar sobre el procés d’acostament.