Associació sí, Espai Econòmic Europeu no. L’informe que acaba de fer públic la Comissió Europea, sobre les relacions amb Andorra, Mònaco i San Marino, no és tan taxatiu, però en definitiva, Brussel·les «estima que la negociació d’un o diversos acords d’associació és la més viable de les dues opcions» i que «la participació dels petits països a l’EEE no es considera com una opció viable, per raons polítiques i institucionals». Amb tot, la Comissió considera que el contingut d’aquest acords, podrien adaptar-se per respondre a «les exigències de la UE i també a les especificitats i les circumstàncies particulars de cada país de petites dimensions territorials». Segons l’opinió dels redactors de l’informe, l’acord hauria de «precisar les seves relacions» amb el conveni d’unió duanera i els acords en matèria de fiscalitat de l’estalvi que estan actualment en vigor entre la UE i el Principat d’Andorra.

La voluntat de la UE és d’establir «relacions més estretes amb Andorra, Mònaco i San Marino», en particular a través de la seva participació al mercat interior de la Unió. L’informe posa de manifest que amb aquest apropament «podria ser profitós per a totes les parts, sobretot gràcies a la supressió dels obstacles a l’activitat econòmica transfronterera». La Comissió indica que ha avaluat les dues opcions preses en consideració pel Consell en les seves conclusions del mes de desembre del 2012 i que s’inclina clarament per l’acord d’associació i que descarta l’opció de l’EEE. En la seva avaluació, la Comissió estima que «un acord d’associació multilateral únic entre la UE i els tres petits estats seria preferible a tres acords diferents», ja que podrien crear situacions complexes i provocar diferències inútils. El text podria presentar un marc comú amb els principis clars i les disposicions institucionals, però hauria de ser «prou flexible per tenir en compte les circumstàncies particulars de cada país».

Poca incidència / L’informe revela que des del punt de vista macroeconòmic, «la incidència econòmica potencial de la participació dels tres microestats en el mercat interior de la UE seria molt limitada. La població global d’Andorra, Mònaco i San Marino és de 145.000 persones, amb un PIB total de 8 mil milions d’euros; els tres països representen un 0,03% de la població de la UE i el 0,07% del seu PIB. La interdependència dels estats veïns és denominador comú d’aquests països, tot i que existeixen diferències importants entre ells. Per exemple, a San Marino no hi ha cap banc estranger, a Andorra, diuen que un banc sobre sis és filial d’una societat de la UE, mentre que a Mònaco, tots els bancs són sucursals o filials de grups estrangers, principalment de la UE o de Suïssa. L’informe conclou que, respecte a la població i al PIB dels tres països concernits, la consolidació dels lligams econòmics tindria una incidència marginal sobre l’economia de la UE. En canvi, a nivell regional i local, sobretot en les regions de la UE limítrofes, «l’impacte positiu seria més pronunciat, sobretot en el mercat del treball, i generaria efectes positius».