«No hi ha garanties suficients ni seguretat jurídica per a l’obligat tributari, cal que el Govern la retiri i la replantegi», va sentenciar ahir el president del Grup Mixt i membre de Socialdemocràcia i Progrés, Jaume Bartumeu, en referència al projecte de llei de bases de l’ordenament tributari. Bartumeu va explicar que aquesta llei genera «por» i «angoixa» en molts sectors empresarials per la inspecció: «Som un país molt petit on tothom es coneix i per tant, les garanties del sistema d’inspecció s’han de multiplicar; poca broma en investigar les activitats econòmiques o entrar a casa d’algú, no pot anar així de cap manera, calen les garanties suficients». Tot i afirmar que «no hi pot haver un sistema impositiu sense control», Bartumeu va afegir que «ha de ser amb garanties i respectant la Constitució».
Per aquests motius el Grup Mixt ha presentat 41 esmenes amb la intenció de «modificar radicalment el text»; ahir Bartumeu en va destacar quatre: en primer lloc suprimir el tractament fiscal especial–«és a dir, que l’Administració pugui fer tractes amb l’obligat tributari», com va passar amb Barcelona i Madrid amb el cas del casino–, la supressió de les obligacions d’informació per part del privat, entitats, professionals, etc, «que impedeix a l’obligat l’opció d’oposar-se»; aquest article «xoca frontalment amb l’article 6.2 de la Constitució, malmetent la llibertat, com també la llibertat d’empresa». E
l Grup Mixt també demana la supressió de l’article 28 «que trepitja el principi d’independència judicial» i «anorrea la Llei de protecció de dades personals» en «convertir l’administració de justícia en simples col·laboradors de l’administració tributària», a la qual «haurien de comunicar-li totes les dades amb transcendència tributària que es desprenguin de les actuacions judicials». En resum, «que malmet la Constitució de dalt a baix», va sentenciar Bartumeu.
A més, «anul·la la seguretat jurídica» quan estableix «que l’Administració tributària adopta les mesures necessàries per a garantir la confidencialitat de la informació tributària i el seu ús adequat». Finalment, la quarta esmena que va voler subratllar va ser la de l’accés al domicili de l’obligat tributari, ja que en la llei es trepitja l’article 16 de la Constitució que garanteix la inviolabilitat del domicili, al qual no es pot entrar sense consentiment del titular o sense manament judicial.
Segons va dir ahir Bartumeu, tal i com està plantejada la Llei actualment, «no la podrem votar»; però va afegir que si hi ha voluntat, «entre les nostres esmenes i les que facin els altres grups es pot refer ràpidament, en el cas hipotètic que el Govern decidís retirar-la».
IRPF / De totes maneres, «de bases de l’ordenament tributari ja en tenim una, ara li cal una adaptació», la que és nova «i s’ha de votar el més aviat possible», és l’IRPF. Amb «la voluntat de posar-nos d’acord», el grup mixt va presentar ahir les 63 esmenes realitzades pel grup al projecte de Llei. Bartumeu va destacar ahir set punts que «marquen la diferència entre el model de SDP i el del Govern de DA»; pel que fa a la quantificació del mínim exempt personal, SDP defensa el mínim dels 40.000 euros i «amb deduccions familiars més altes que les de DA», ja que, «si s’aprova tal i com està vol dir que pagaran la majoria dels assalariats del país, amb un sou de 1.850 euros al mes».
La diferència entre el mínim en les rendes del treball i les de l’estalvi tampoc encaixa amb la idea de SDP, ja que «perjudica l’estalviador» i proposa que el mínim de 40.000 englobi les rendes del treball i les de l’estalvi. En referència als autònoms, per una banda critica que se’ls «penalitzi»: «Només es podran deduir 24.000 euros i actualment se’n estan deduint 40.000», i també demana que «no perdi les deduccions». Seguint amb deduccions, en el quart punt, SDP va posar de manifest el seu descord en el fet que s’apliquin sense tenir en compte la renda del contribuent, com és el cas de la de l’habitatge.
En aquest cas, a més, «una deducció de 1.000 euros a 25 anys que es el que pot durar una hipoteca, pot provocar un augment de la compra i que el sector immobiliari pugi preus generant inflació». Bartumeu també va parlar d’esmenes amb l’objectiu d’evitar l’especulació financera «amb l’exempció de dividends cobrats per empreses andorranes, deixant la porta oberta a les sicav o òrgan especial de tributació». Finalment, el president del grup mixt va dir que amb aquest IRPF, «no només s’està castigant a l’empresari, sinó també a l’assalariat, ja que se’ls fa tributar pel salari brut, sense tenir en compte reduccions».
Si no els accepten cap de les 63 esmenes, «no podrem votar a favor d’aquesta llei». De totes maneres cal esperar, ja que Bartumeu va afegir ahir que «hi ha molt soroll a DA i potser que ells acabin esmenant més que nosaltres, llavors ja veurem si votem les seves o ells les nostres».
