El Consell General va adoptar dijous passat diverses modificacions legislatives que tenien l’objectiu d’adequar la normativa andorrana als compromisos contrets en l’Acord Monetari d’Andorra amb la Comissió Europea. Un Acord Monetari que vam negociar i rubricar, quan estàvem en la responsabilitat de dirigir el Govern d’Andorra, l’any 2010 i l’any 2011.

Si es vol –i la gent de Socialdemocràcia i Progrés sempre ho hem volgut perquè és bo per a Andorra– que la banca andorrana pugui operar i instal·lar-se a Europa, si es vol captar inversió estrangera per a l’economia productiva andorrana, el desplegament de les normes i directives comunitàries és inevitable i alhora indispensable.

Així ho vaig dir davant el Consell General el 23 de desembre del 2010, quan en nom del Govern vaig exposar la necessitat d’establir aquell acord monetari amb la Unió Europea.

El Consell General d’aquesta legislatura manté aquesta positiva política d’Estat seguint per la via traçada en la Constitució del 1993.

Es tracta de redreçar Andorra, que viu una veritable situació d’emergència econòmica nacional, mantenint i reforçant, com ja assenyala el preàmbul de la Constitució, «… unes relacions harmòniques amb la resta del món, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau».

La via encetada amb la Constitució i el tractat trilateral amb Espanya i França, ara fa vint anys, i continuada l’any 2009 i 2010 amb els acords internacionals d’intercanvi d’informació fiscal prèvia sol·licitud, és un camí, sense retorn, cap a la transparència i les bones relacions amb l’entorn europeu.

Precisament per això sobta i preocupa que un petit sector immobilista continuï l’actuació obstruccionista que ja va iniciar el setembre del 2009, posant pals a les rodes de la positiva evolució d’Andorra.

Com repeteixo sovint, no volen acceptar cap restricció en les seves rendes de situació i la seva tossuda defensa d’uns privilegis inacceptables perjudica les noves generacions andorranes que han de poder sortir d’Andorra a formar-se i a treballar i que han de poder exportar des d’Andorra béns i serveis sense veure’s assenyalats i marginats per una etiqueta de paradís fiscal.

Precisament l’any 2010 el nostre govern va aconseguir treure Andorra de la llista grisa dels paradisos fiscals de l’OCDE. Però aquella positiva sortida de la llista no serà permanent sinó que s’ha de renovar periòdicament. Cal que Andorra continuï avançant en la bona direcció. Com ho ha fet Suïssa la setmana passada, renunciant oficialment al secret bancari amb la declaració del Govern suís, el dimecres 9 d’octubre. El Ministeri de Finances suís ha anunciat, contra el que esperaven alguns, també aquí a casa nostra, que té la voluntat de firmar el conveni fiscal multilateral de l’Organització de Coordinació i de Desenvolupament Econòmic (OCDE) la qual té el mandat del G20. Suïssa ha manifestat així que vol posar-se en conformitat amb les normes fiscals internacionals.

Aquest conveni internacional, que ha estat rubricat per tots els membres del G20, inclosa la Xina, i que compta ja amb més de 50 països adherits, és, ni més ni menys, que un compromís de cooperar sense restricció ni reserva, en cas de demanda d’ajuda de part d’un altre Estat, donant informació dels béns i diners d’un dels seus ciutadans a l’estranger.

És, sense embuts, una ruptura històrica per a Suïssa, que fins ara havia oposat el secret bancari a les demandes d’ajuda fiscal de països estrangers, tant si es tractava d’investigacions administratives com judicials, sobre comptes bancaris no declarats als països d’origen dels seus titulars.

Val a dir que, l’any 2009, a l’igual que vam fer a Andorra, Suïssa havia obert una primera escletxa en el seu secret bancari acceptant sota estrictes condicions, en el marc d’acords bilaterals, l’intercanvi d’informacions bancàries en el cas de sol·licitud tramesa per un altre Estat.

Aquesta mena de retorn de Suïssa al concert de les nacions és vist de bons ulls per la majoria de la seva banca. Els banquers suïssos, que toquen de pues a terra, saben que el secret bancari està condemnat i busquen la millor manera de fer apreciar el seu savoir faire financer en matèria d’inversions.

Però a Suïssa i a Andorra aquesta política de transparència troba encara resistències d’aquells –pocs però ben organitzats– que volen continuar com si res no hagués canviat en l’entorn internacional. Per això em semblava important parlar avui de la declaració pública del Govern suís de la setmana passada.

La ministra de finances suïssa, Eveline Widmer-Schlumpf, ha explicat que és millor per a Suïssa «participar en les noves normes que no pas patir-les».

De moment tant Suïssa com Andorra estan sota l’atenta mirada del Fòrum mundial de l’OCDE que és la instància a la qual el G20 va encomanar l’any 2009 de verificar si els països cooperen realment i sincerament, si les seves lleis i pràctiques estan adaptades i, també, d’assenyalar si hi ha situacions de bloqueig.

Està previst que a finals d’enguany els treballs del Fòrum Mundial de l’OCDE aboquin en l’elaboració d’una nova llista mundial de paradisos fiscals.

Andorra no pot tornar-hi a ser i per això el Govern ha de signar ràpidament el conveni multilateral del l’OCDE.