El president del Grup Parlamentari Mixt, Jaume Bartumeu, va recordar ahir a les persones que estan darrera el manifest contra la implantació de l’IRPF, i que ningú sap qui són perquè no l’han firmat, que «en la situació d’Andorra en el mapa de relacions internacionals, intentar endarrerir la llei de l’IRPF és una mala iniciativa».

I va afegir que «des del nostre grup defensem que s’allargui el termini per presentar esmenes però, en cap cas, per allargar el debat».En quant al manifest en qüestió, Bartumeu va argumentar que «tothom té dret a organitzar-se per defensar-se i expressar la seva opinió en un Estat democràtic, però discrepem amb el contingut que representa deixar Andorra a la cantonada d’Europa». I va reiterar contundent «és deixar-la fora del circuit europeu i del món».

«A més», –va continuar el parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés– «veiem amb preocupació que sectors i persones que van fer campanya per DA i que els van fer suport, i persones que han estat o són membres de la formació política de la majoria estiguin promovent aquesta mena d’insubordinació fiscal o tributària». A tot això també va insistir en què «els països veïns i Europa no aprovaran que rebutgem l’impost sobretot si volem acords de no doble imposició i d’associació». I va advertir que «hi ha urgència, perquè pensem que el text presentat ja és problemàtic perquè el tipus del 10%, quan s’analitza bé el text, va baixant». Bartumeu va expressar també la seva preocupació perquè «si algú de fora l’analitza podem tenir problemes perquè el tipus li pot semblar massa baix», per concloure que «com més triguem més hi perdrem» referint-se a la implementació de l’impost. I va recordar que França i el copríncep Hollande esperen l’arribada de l’IRPF per validar el conveni de no doble imposició.

Contractació de costa / Bartumeu també va aprovar la contractació del tècnic de l’hisenda espanyola, Josep Costa, tot i que va discrepar del sou que cobra per assessorar l’Administració fiscal. «Hem de treballar amb la nostra administració que compta amb gent molt preparada i no està prohibit anar a buscar ajuda si cal» va dir. I va argumentar que «nosaltres no som dels que ens agraden els assessors en funció del càrrec que ocupem». El parlamentari va recordar les dificultats que va tenir el Govern el 1990, quan era ministre de Finances, i calia preparar l’entrada en vigor de l’Acord d’Unió Duanera. «Vam demanar assessorament a la duana francesa i no va comportar cap violació de l’activitat empresarial o professional al país» va explicar i va afegir: «ben al contrari, els funcionaris francesos ens van oferir un servei molt professional». Per tot plegat, Bartumeu va concloure que «no creiem que algú que accepta ajudar l’Administració andorrana i demana una excedència per fer-ho, no actuarà correctament». No obstant això, va criticar la lentitud del Govern Martí per desplegar el nou marc fiscal ja que «en dos anys i quatre mesos que vam estar al Govern, en vam deixar encarrilat el desplegament i ens sorprèn que a l’estiu del 2013, encara s’estigui decidint que es necessita algú, potser és que no s’han fet els deures com calia». Bartumeu també va discrepar del salari que rebrà l’assessor perquè «ens sembla exagerat». I va suposar que «segurament cobra molt més del que estava cobrant a l’Administració on treballava fins ara». I va afegir que «per més que el ministre Cinca argumenti que contractar-lo és un estalvi, cosa que no discutim, té raó, això no exclou que el salari que rebrà fa mals als ulls i a moltes coses més» va concloure.

Bartumeu va fer aquestes declaracions després de la reunió de la Junta de Presidents d’ahir dijous, on es va acordar una sessió parlamentaria del Consell General per al proper dijous 10 d’octubre. En aquesta s’hi votaran la proposició de llei de modificació de la Llei d’immigració, el projecte de llei sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord Monetari, el projecte de llei de modificació del Codi Penal i la modificació del procediment penal. Les dues últimes modificacions també es refereixen a l’Acord Monetari en quant han de cobrir les exigències de la UE per a la seguretat de la moneda.