El 8 de novembre del 2007 l’Assemblea General de Nacions Unides va proclamar el 15 de setembre com a Dia Internacional de la Democràcia, donant seguiment a l’adopció, per part de la Unió Interparlamentària, de la Declaració Universal de la Democràcia.

Aquella declaració és un document que referma el compromís de la comunitat internacional per la promoció i adopció dels valors democràtics.

En la celebració del Dia Internacional de la Democràcia que enguany té per lema Escoltar més veus en pro de la democràcia la Unió Interparlamentària ha enviat des de Ginebra una declaració en la qual recorda que no hi ha democràcia real sense una oposició política forta. La UIP vol posar així de manifest que a molts països hi ha encara la urgent necessitat de protegir la llibertat d’expressió i que cal esperonar a tots els sectors de la societat perquè participin en la vida política del seu país.

La Unió Interparlamentària considera així que una oposició política vigorosa, expressada mitjançant partits i moviments polítics, continua sent un pilar bàsic de la veritable democràcia, la que permet donar a conèixer totes les veus i opinions d’una societat.

Sortosament a Andorra tenim una bona democràcia parlamentària i els consellers generals no són perseguits ni empresonats com denuncia sovint la Unió Interparlamentària en altres països. Tenim, això sí, alguns problemes de consolidació de la nostra democràcia.

Ens trobem en un escenari d’emergència econòmica nacional, amb un grinyolament social que pot portar a una fragmentació política. L’enormitat de la victòria electoral de DA del 2011 va deixar una oposició afeblida. L’escissió de la família socialdemòcrata aquesta primavera ha debilitat encara més l’oposició al Consell General.

Està surant una campanya que ho qüestiona tot, tant el model polític com la llei electoral que són el recolzament de la nostra democràcia. Hi ha qui es postula ja com la millor connexió amb la veu del carrer mentre les dues forces polítiques que l’any 2011 van obtenir representació al Consell General –DA i PS– perden credibilitat.

Es voldria aconseguir que una majoria silenciosa donés per fet que tots els polítics som iguals, desconnectats del que sent la gent del carrer, ineficaços i aprofitats…

Ha arribat la demagògia populista.

Tot s’hi sumarà: la crisi econòmica que no afluixa, la tossuda voluntat dels comuns de convertir-se en set estats dins l’Estat, el mercat laboral que no millora, el recel davant els impostos.

El manifest que alguns avaladors i promotors de la candidatura d’Antoni Martí estan promovent aquest estiu per aturar el desplegament de l’impost sobre la renda (IRPF) és el primer signe exterior de la vertebració d’una nova plataforma política del conservadorisme andorrà.

Els rics que ja no aportaven gaire contribució volen donar un toc d’atenció al cap de Govern que van posar al pedestal ara fa dos anys. Són els que remenen les cireres, la petita camarilla sorollosa i egoista a la qual em referia ja en la tribuna publicada en l’edició d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA del divendres 4 de setembre.

Volen condicionar i limitar la feina del Consell General, deslegitimant els elegits del 2011. Tot menys mirar la realitat de cara i tractar de regenerar, amb l’ajuda de tots, un país que es desfà en mig d’una situació d’emergència econòmica.

N’hi ha que només pensen en les properes eleccions. I en la seva butxaca.