El conseller general i membre de Socialdemocràcia i Progrés, Jaume Bartumeu, va destacar ahir que el marge de negociació amb la comissió europea per al nou acord sobre la fiscalitat de l’estalvi és “estretíssim”. Per això considera que en aquest aspecte “no s’ha de fer volar coloms” sobre aquesta negociació, ja que els principis vindran establerts per la Comissió Europea i Andorra, igual que la resta de països amb els quals es negocia, només podrà entrar a discutir certs aspectes com pot ser el calendari per a l’aplicació.
Bartumeu va recordar que quan el seu Govern va negociar l’acord monetari ja es va plantejar el mateix escenari i, per tant, va fer una crida a no generar falses expectatives sobre el que Andorra pugui discutir. I, evidentment, destaca que l’acord serà el mateix per a Suïssa, Liechtenstein, San Marino, Mònaco i Andorra, ja que “ningú” ha plantejat que sigui diferent.
El fet que el que s’exigeixi sigui l’intercanvi automàtic d’informació fiscal és “tan assumible” com l’intercanvi a demanda, segons opina Bartumeu, que recorda que el punt clau en aquest assumpte és que Andorra ha decidit “no girar l’esquena a Europa” i, per tant, “tot és assumible” tot i que a certes “persones i sectors els pugui costar més”.
Recorda que òbviament el país no està “obligat” a acceptar l’intercanvi automàtic de dades, però afegeix que “tot això deriva” de la llei Facta dels Estats Units, que comporta aquest intercanvi si el que es pretén és que els bancs del Principat puguin funcionar de manera “normal” a Wall Street. És a dir, que és una exigència internacional, més enllà de les fronteres europees.
Sobre les lloances del comissari europeu de Fiscalitat, Unió Duanera, Auditoria i Lluita contra el Frau, Algirdas Šemeta, a la feina feta pel país, va recordar que va ser el Govern socialdemòcrata el que, a partir del 2009, va fer una “aposta clara i sincera” i va iniciar “aquesta direcció”. En aquest sentit, va recordar la feina per treure Andorra de la llista negra de paradisos fiscals i les negociacions per aconseguir l’acord monetari. El Govern demòcrata ha seguit la línia, va destacar, d’aquella direcció marcada el 2009.
