El dia 13 de juny, el Consell General va votar la llei de comerç. Una llei que des de fa molts anys, el nostre país demanava. Vull recordar que fou des de l’oposició que vam plantejar fa uns mesos la proposició de llei del comerç, per reforçar una de les activitats econòmiques més importants pel nostre país, com es el comerç.
El nostre grup parlamentari se sent orgullós d’haver contribuït a que avui es faci realitat una llei en la que vàrem treballar de valent quan assumíem la responsabilitat del govern. Perquè el comerç és una de les activitats econòmiques principals del nostre país i calen lleis que promocionin les diferents activitats econòmiques existents. Una activitat econòmica que genera llocs de treball i que cal preservar, protegir, estimular i facilitar. I també ajudar.
És imprescindible potenciar la iniciativa comercial i l’emprenedoria, com elements generadors de dinamisme econòmic. N’hem parlat la setmana passada durant el debat d’orientació política del Govern.
La llei aporta la regulació de noves formes de comerç que tradicionalment no es trobaven desenvolupades a Andorra, com la venda automàtica o la venda ambulant i que calia regular per que el seu desenvolupament es fes de forma correcta.
També s’incorpora la regulació dels outlets, figures comercials que cada cop s’estenen de forma més important i que fins ara no hi havia els mecanismes de control adequats per un bon funcionament.
Es reforça també la figura de l’inspector de comerç que té la potestat d’inspecció i accedir als diferents establiments per poder examinar les instal·lacions, la documentació, els llibres i els registres obligatoris.
El text permet donar la possibilitat als comerciants a poder desenvolupar la seva activitat econòmica amb el marc jurídic necessari per assegurar els principis de llibertat d’empresa, amb llibertat de preus que afavoreixin un comerç competitiu. Tot això sense que es pugui perjudicar els consumidors per pràctiques abusives. També és important constatar que la llei facilita que es puguin llogar de nou els locals comercials encara que no hagin estat donats de baixa pels arrendataris anteriors. S’estableixen mesures per la lluita contra l’intrusisme, tant perjudicial pel bon desenvolupament econòmic.
He enumerat molts aspectes positius, però hi ha un tema que el nostre grup parlamentari entén que, ara per ara, no genera facilitats sinó dificultats. Em refereixo al fet que la majoria i el govern de DA no han volgut una regulació dels períodes de rebaixes.
Durant l’etapa en que vàrem desenvolupar la responsabilitat del govern ja enteníem i defensàvem que el Govern havia de regular les rebaixes. Aquesta regulació sens dubte s’ha de desenvolupar amb la participació i opinió dels col·lectius, però el Govern ha de ser el garant i protector de totes les veus, també dels petits comerciants, com també l’opinió dels representants dels consumidors Si el que calia era que el sector es poses d’acord, quina millor manera que amb l’arbitratge del Govern!
Els períodes de rebaixes es plantegen arreu com un esdeveniment que genera un reclam important. S’atrau així persones, famílies, que volen aprofitar els descomptes per fer les compres. Però si no establim un dia de començament és difícil poder tenir l’efecte reclam. Un país turístic té tot l’interès a fer publicitat dels períodes de rebaixes per a poder generar un altre atractiu en un moment en el qual costa fe venir als turistes.
A més si un país com el nostre vol fer estudis sobre l’activitat econòmica a Andorra i ho vol fer de forma regular, per tenir dades reals sobre l’activitat comercial del nostre país, ha de tenir uns indicadors que determinin des de l’evolució de les vendes, a la mitjana de facturació, l’afluència de visitants, l’evolució dels costos de cadascun dels components d’un negoci, l’estat de la competència o l’estratègia de descomptes i rebaixes, entre altres temes. I això és impossible fer-ho si cadascú comença les rebaixes quan li sembla, sense cap control.
També hem d’ajudar els petits comerciants que es veuen en la impossibilitat que els seus períodes de rebaixes s’allarguin durant mesos , ja que afectaria a la seva subsistència.
I hem de recordar que les rebaixes no són SALDOS. No és, o no hauria de ser, allò que està malparat, allò que sobra o allò que no té la qualitat suficient. Els productes oferts són i han de ser els mateixos de l’oferta regular de tot l’any.
En canvi, les ofertes es poden fer durant tot l’any, ara bé, cal informar les persones consumidores, en el rètol de cada oferta, quan comença l’oferta i quan acaba, les condicions, la qualitat i les prestacions dels béns o serveis en promoció, i els avantatges de l’oferta o la promoció i si la promoció o l’oferta es refereix només a unes unitats limitades, cal indicar el nombre d’unitats o de destinataris que se’n poden beneficiar i s’ha d’informar del sistema de prioritat per a atendre les demandes.
Malgrat que la majoria de DA no ho ha entès així i ha rebutjat una regulació dels períodes de rebaixes volem expressar públicament la nostra satisfacció perquè, finalment, el comerç ja disposa d’una normativa moderna i adaptada.
És una bona actuació de les institucions en suport al comerç. N’haurem de fer més. Ho hem començat a fer durant el debat d’orientació política presentant una proposta de resolució, que fou aprovada pel Consell General divendres passat, per a facilitar les importacions a la Duana hispano-andorrana suprimint duplicitats en la tramitació.