Bartumeu insta el Govern a avançar en l’intercanvi automàtic d’informació

Autor: JULIÀ RODRÍGUEZ
Font: BONDIA
Publicat el: 4 de Juny de 2013

L’estratègia de “defensa numantina” del secret bancari és “insostenible”, com ho prova el canvi d’actitud que en aquesta matèria han adoptat darrerament països com Suïssa i Luxemburg. Per això el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, considera que hi ha d’haver una reacció ràpida d’Andorra “perquè si tardem gaire probablement no negociarem perquè ja se’ns donarà el paper firmat”.

És més, segons va indicar ahir Bartumeu, el mateix acord sobre la fiscalitat de l’estalvi firmat per Andorra ja fixa un increment progressiu de la taxa sobre els rendiments obtinguts i un pas posterior cap a l’intercanvi automàtic d’informació.

Prova que s’ha d’anar per aquest camí seria també el comunicat del copríncep francès, François Hollande, després de la darrera reunió amb el cap de Govern, Antoni Martí, a l’Elisi. Per Bartumeu les paraules d’Hollande s’han d’interpretar des del realisme més que des de l’optimisme: “El que ens està dient és que ja n’hi ha prou de badar i que anem per feina.” “Ens diu el copríncep que està convençut que avançarem pel camí de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, i això és un avís molt clar.”

Segons Bartumeu, el que no es pot fer és seguir l’estratègia equivocada, com l’aplicada “pel senyor Marc Forné” l’any 2009, de no acceptar canvis en aquest àmbit fins que no es facin a escala global. “Em sembla que si fos així estaríem fora de la línia per defensar de manera positiva la plaça financera andorrana”, va dir.

El líder del grup mixt proposa que s’asseguin en una taula les institucions i els representants del sector financer per determinar conjuntament els passos que s’han de fer i recorda que l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, contràriament al que de vegades es diu, “no pressuposa la fi del sector financer andorrà, sinó que el reforça”. “Hi ha d’haver una adaptació, en la qual bona part de les entitats financeres ja treballen”, va afegir Bartumeu.

El president del grup mixt va reiterar també ahir la “preocupació” que li genera el fet que el Govern vulgui presentar un IRPF amb un tipus del 10%, ja que troba que no serà acceptat internacionalment. Un exemple, segons va dir, és el que ha passat amb Xipre, que havia establert un impost del 10% i Brussel·les ha dit que “l’ha de revisar a l’alça”.

Tal com va recordar, el grup mixt també defensa que l’IRPF sigui del 10%. “Em sembla que ens costarà, tot i que és la nostra proposta”, va dir. El més preocupant, segons Bartumeu, és que s’aposti abaixar el topall en determinades circumstàncies.

Junta de presidents

El president del grup parlamentari mixt va comparèixer ahir en roda de premsa per explicar el contingut de la reunió de la junta de presidents. Així, va dir que, a demanda del cap de Govern, es va acordar la celebració d’una sessió del Consell General el dia 25 de juliol en què es puguin incloure alguns dels projectes de llei actualment a tràmit parlamentari.

En aquesta sessió es podrien votar la llei contra la morositat i la de serveis socials i sociosanitaris. Segons Bartumeu, però, és difícil que s’hagi acabat tota la feina referent a aquests textos en aquesta data, sobretot tenint en compte que, pel que fa a l’últim, el grup mixt ha demanat una pròrroga del termini per a la presentació d’esmenes.

Una altra de les lleis que s’analitzen actualment i que es podria votar en la sessió del juliol és la d’immigració, tot i que en principi la feina al voltant d’aquesta llei no acabaria fins a l’octubre.

En la reunió d’ahir es va acordar també fer una sessió ordinària el dia 13 de juny, en la qual es votarà la proposta d’aprovació de l’adhesió al Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, la liquidació de comptes del Consell, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional i de les entitats parapúbliques de l’any 2011, així com els resultats de l’informe sobre les transferències als comuns del mateix exercici. També s’hi han inclòs la proposició de llei del comerç i el projecte de llei de competència efectiva i defensa del consumidor.