El Gran diccionari de la llengua catalana defineix la política com el conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics. En altres paraules, ideologia i acció política al servei del bé comú de la polis.
La magnitud d’aquest concepte aristotèlic de la política és tan potent que la recerca constant del bé comú s’ha acabat convertint, avui, en el comú denominador d’idearis, declaracions de principis i programes polítics, transcendint de llarg qualsevol creença o concepció ideològica.
Qualsevol iniciativa, qualsevol decisió, qualsevol resolució, sembla estar legitimada si ha estat presa a favor d’un suposat bé comú per al ciutadà. Només així poden justificar-se propostes que acaben sent de dubtós interès públic, com ara el ruïnós i sobrevalorat forn incinerador, el faraònic i inútil túnel de les dos Valires o, més recentment, les caríssimes i, en paraules de molts comerciants, nul·lament eficients campanyes publicitàries impulsades des d’Andorra Turisme, per posar només alguns exemples.
Cas paradigmàtic d’aquesta farisea pràctica d’emparar-se en el bé comú de la ciutadania per justificar allò que és injustificable és el discurs sobre Naturlàndia mantingut per UL des de l’inici del projecte, discurs que tracta de dissimular com pot el fracàs d’una inversió privada ridícula, conjuntament amb la crua realitat d’una societat que arrossega més de 4 milions d’euros de dèficit; que necessita d’un préstec –a costelles de tots els lauredians– d’1,4 milions d’euros per no precipitar-se en l’abisme d’un eventual col·lapse financer; que privatitza sense manies espais emblemàtics i públics com el Pla de Conangle, i que manté, des de fa temps, el poble enfrontat i dividit.
El darrer episodi d’aquesta forma d’actuar a l’empara d’un suposat –i, a la pràctica, inexistent– bé comú el protagonitza l’anunci d’obertura d’una casa de colònies a Naturlàndia, que perjudicarà una mica més el molt tocat negoci d’hotelers, restauradors i comerciants de Sant Julià de Lòria en benefici d’aquells a qui el consell d’administració de Camprabassa els ungeixi amb el dret d’explotació del xiringuito. Tot sigui per l’interès públic –deuen pensar alguns– … ni que només sigui de paraula, a mode d’apunt retòric per alliberar la mala consciència.
