La duana i la lluita contra el frau

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 17 d'Abril de 2013

En la sessió de control al Govern que va celebrar el Consell General el dijous de la setmana passada vaig fer una pregunta en relació al nombre de sancions imposades per la Duana en els tres darrers anys: 2010, 2011 i 2012. La meva pregunta anava destinada a conèixer les dades tant en l’àmbit global de la vigilància duanera com en l’aspecte més concret de la lluita contra el frau per contraban en una mercaderia considerada sensible, com és el tabac.

Tots llegim o escoltem periòdicament notícies que assenyalen un important increment de les actuacions de les duanes dels nostres dos països veïns en el marc de la lluita contra el contraban de tabac. L’explicació d’aquest increment de les detencions, tant a Espanya com a França no solament cal buscar-la en la crisi econòmica i la situació de desocupació de persones que troben en el contraban un camí per guanyar-se la vida.

També hem de reconèixer que, una vegada més, a Andorra no hem reaccionat amb rapidesa quan el diferencial del preu de venda dels productes tabaquers esdevenia enorme en relació als preus espanyols i francesos.

Finalment demà dijous votarem al Consell General un nou augment de les taxes que ajudarà a reduir un diferencial de preu amb els països veïns massa exagerat. Un augment de taxes que, de retruc, també suposarà un correlatiu i benvingut augment dels ingressos de l’Estat.

Sigui com sigui, tots plegats sabem que es tracta d’una qüestió de cabdal importància, que no permet distraccions ni badades com la que ha fet el Govern en trigar més de tres mesos en reaccionar i proposar un augment dels tributs per la importació del tabac.

El 8 de juny de l’any passat, durant el debat sobre l’orientació política del Govern, Antoni Martí va pretendre que el seu era el primer govern que havia decidit actuar amb fermesa contra el contraban. Com sempre, construeix el seu discurs com si la seriositat i la responsabilitat mai no hagués existit fins que va arribar el seu govern «dels millors».

Durant aquell debat del l’estiu passat li vaig dir al cap de Govern que «… ja m’agradaria que pogués…» aconseguir les mateixes operacions de lluita contra el contraban, el mateix volum, i la mateixa contundència que vam fer nosaltres.” Pensant en aquell debat vaig interpel·lar el Govern la setmana passada i la meva sorpresa ha estat important en escoltar les respostes del ministre.

El conjunt d’expedients resolts amb sanció ferma pel conjunt de la lluita contra el frau, no només derivades del contraban de tabac, van ser 205 l’any 2010, dels quals 36 relatius a tabac.

L’any 2011 la xifra global baixa a 150 expedients (24 per tabac) la qual cosa representa un global del -27%. I l’any 2012 la xifra global baixa a 82 (25 per tabac), la qual cosa representa un -60% en relació al 2010 i un -45% en relació al 2011!

Comptat i debatut em costa de creure que a contraban «constant», és a dir admetent la hipòtesi que del 2010 al 2012 no hagués augmentat el contraban (hipòtesis inversemblant), els expedients sancionadors no es mantinguin sinó que es redueixin en uns percentatges tan importants.

No està en causa la professionalitat ni la dedicació dels funcionaris del servei de la Duana. El que sí ens ha de fer pensar són les instruccions que es donen des del Govern. Unes instruccions que forçosament han de ser la causa i la conseqüència de la reducció espectacular dels expedients. Mana qui mana.