El model de govern neoliberal regnant –que té poc de nou i menys de liberal- s’assenta en l’ús de l’Estat per a la mercantilització general de les relacions humanes, l’extensió de la cultura de mercat a tots els àmbits de la vida, la reducció del ciutadà a home econòmic sense altres atributs.

“Quan els que tenen l’autoritat política s’acomoden en una situació de fractura social en nom de la necessitat econòmica, l’Estat ja només apareix com el gestor de l’empresa nacional. Els polítics són els primers responsables de la pèrdua del simbòlic. Quan el poder només es refereix simbòlicament a un conjunt d’institucions que només situa en el marc de la funcionalitat, la societat no solament s’esmicola en una xarxa d’interelacions entre individus, sinó que es fa cada cop més opaca i suscita l’engany.” Hem citat el filòsof francès Claude Lefort.

Efectivament quan decau la força del simbolisme constitucional, la política desapareix, la democràcia és simplement un ritual sense ànima, la societat s’esfilagarsa contaminada per la por i la malfiança.

És un bon retrat de la situació en la que ens trobem: l’argument econòmic ofega qualsevulla altra consideració i serveix d’excusa perquè el govern de DA –i la seva majoria al Consell General- defugin les seves responsabilitats sobre el que cal fer en l’àmbit de la introducció d’un impost sobre la renda. Amb un govern que no té altra política que deixar-se arrossegar vivim el grau zero de la política. Ara resulta que la llei de l’impost sobre la renda no s’hauria d’aplicar fins més enllà del 2016!

Retallar és l’únic que els importa, aquest és l’horitzó ideològic de DA.

Diuen que això és el que s’ha de fer… i que no es pot fer una altra cosa. Aquí comença i acaba el discurs de DA: pilotes fora i qui dia passa any empeny. I, sobretot, no fos cas que s’enfadés la CEA.

Persones que s’han entrevistat en les darreres setmanes amb Antoni Martí han sortit convençudes que l’home no sap, no entén realment, el que està passant, que s’havia realment cregut que la seva arribada a l’Edifici Administratiu del Govern seria suficient per tornar la confiança a la ciutadania i la tranquil·litat a l’economia andorrana i que viu, entre el desassossec i la inquietud, uns esdeveniments que el desborden totalment.

El que cada dia és més evident és que el desànim creix cada dia, com creix dissortadament el nombre de persones que no tenen ni troben feina i que tot plegat fa augmentar el nombre de ciutadanes i ciutadans que viuen angoixats.

Mentrestant quan tot just celebrem el vint anys de la nostra jove Constitució la democràcia s’esllangueix, es debilita perquè es va consolidant la sensació que no hi ha ningú que marqui la direcció de la barca constitucional.

No podríem pas trobar millor exemple que aquest intent indissimulat de fer avortar, és la paraula que s’escau, el debat en seu parlamentària sobre la proposició de llei socialdemòcrata que només planteja, respectuosament i democràticament, la despenalització de la interrupció voluntària de la gestació en tres supòsits ben concrets i delimitats.

Com escrivia l’exconseller general Guillem Valdés a la contra del Diari d’Andorra el dia 13 de març, “quan en una democràcia parlamentària el sentiment majoritari d’una societat xoca amb el d’un cap d’Estat, el problema és del cap d’Estat, no dels representants del poble.”

Si un grup parlamentari no pot plantejar al Consell General, el mes de març del 2013, una qüestió de societat que respon a una amplia aspiració de la mateixa societat andorrana sense veure’s acusat de voler fer “saltar” les institucions potser el que cal és reformar la Constitució i modificar l’article 50.

Allí on diu que el Consell General “exerceix la potestat legislativa” pot ser DA hauria d’afegir, “amb el vist-i-plau previ dels Coprínceps i sempre que els Coprínceps no exerceixin el dret de vet.”

Vint anys després de l’aprovació de la Constitució n’hi ha que fan mans i mànegues per tornar enrere.