El Govern ha anunciat que vol adquirir les accions de CTRASA –la societat que explota el forn incinerador d’escombraries– que tenen les empreses estrangeres Novergie (França) i Cespa (Espanya).

La intenció proclamada pel Govern de DA (tirar endavant nous projectes, sobretot els relacionats amb la generació d’energia i fer una planta de cogeneració) amaga la voluntat de girar full intentant incinerar un dels escàndols econòmics més grans de l’Estat andorrà.

Voldrien convertir en fum el que fou un veritable assalt a la caixa pública.

Tot i que aquest afer haurà de ser debatut al Consell General ja podem, a títol de recordatori, assenyalar alguns fets cabdals.

El 31 d’octubre del 2002 la majoria liberal que donava suport al Govern de Marc Forné va votar al Consell General la Llei relativa a la construcció i l’explotació del Centre de Tractament de Residus d’Andorra mitjançant concessió administrativa.

L’article 4 d’aquella llei va aprovar una subvenció a la societat concessionària per a la redacció del projecte, la construcció i l’explotació del Centre de Tractament de Residus d’Andorra, per un termini de vint anys, per un import total de 135.142.604 euros.

Aquells cent trenta-cinc milions d’euros es repartien en:

– 98.535.999 euros per a la construcció i el finançament de la construcció

– i 36.606.605 euros per a l’explotació d’acord amb la previsió de tones incinerades presentada en l’oferta de la concessionària.

La mateixa llei fixava, en l’article 6, el capital social de CTRASA en sis milions cinc-cents setanta-nou mil quatre-cents euros (6.579.400 euros), dividit en mil accions nominatives de 6.579,40 euros de valor nominal cadascuna.

Els accionistes inicials de CTRASA són el Govern amb un 15%, FEDA amb un 5%, la mercantil espanyola Tratamientos de Residuos SA (18%), la també mercantil espanyola Cespa Gestión de Residuos SA (Cespa) amb un 11%, la societat mercantil francesa Novergie amb un 18% i una altra mercantil espanyola, Estudios Montajes y Tendidos Eléctricos, que tenia un 4% del capital.

També foren socis fundadors tres societats mercantils andorranes: Vallsegur Correu Exprés SA (14%), Empub SA (8%) i Treballs Públics Daniel Armengol SA, amb un 7% del capital.

L’octubre del 2005 Cespa va adquirir el 18% d’accions a Tratamientos de Residuos SA i l’any 2006 FEDA va adquirir el 4% d’accions d’Estudios Montajes y Tendidos Eléctricos. En el mateix moment FEDA, que òbviament seguia instruccions del Govern liberal, va adquirir també les participacions de les tres societats mercantils andorranes: el 14% de Vallsegur Correu Exprés SA, el 8% d’Empub SA i el 7% de Treballs Públics Daniel Armengol.

Així, a partir del 2006 la propietat de les accions de CTRASA es reparteix entre el Govern i FEDA (52% en total) i les societats Novergie i Cespa.

Fins al mes de maig del 2007 CTRASA va estar actuant com a constructora en el sistema anomenat “claus en mà” del Centre de Tractament de Residus. Alguns dels accionistes inicials de la societat concessionària participaven en la construcció del centre.

El 2 de maig del 2007 es va iniciar l’activitat d’explotació del Centre de Tractament de Residus, començant així el període de concessió de vint anys per a la gestió del servei públic de tractament de residus.

L’any 2009 el Govern socialdemòcrata va decidir analitzar la situació i els comptes de CTRASA.

Durant l’any 2010, en procés d’aprovació dels comptes de CTRASA per part del Govern, en els estats financers de la societat van aparèixer diversos dubtes relacionats amb el sobrecost de la construcció del forn incinerador i la seva gestió.

També es va descobrir que els accionistes minoritaris –Cespa i Novergie– havien facturat a la societat uns serveis prestats que haurien estat suposadament emparats per un contracte entre les parts.

En aquell context, els representants del Govern, en seguiment de les facultats que els conferia el contracte de concessió i quedaven especificades en el plec de condicions particulars, van decidir fiscalitzar la gestió del concessionari contractista.

Amb aquest objectiu el Govern va acordar encomanar a l’empresa auditora KPMG, el mes de maig del 2010, una anàlisi exhaustiva del sobrecost de la inversió de les instal·lacions i la gestió d’aquest sobrecost per la societat concessionària, així com de les conseqüències financeres i econòmiques de les eventuals irregularitats identificades. També vam demanar l’anàlisi de certs serveis suposadament prestats pels accionistes minoritaris, Cespa i Novergie, a la societat concessionària CTRASA.

En la pàgina 3 de l’edició del dimarts 18 de gener del 2011 del BONDIA es publicava una crònica de la roda de premsa que els ministres Vicenç Alay i Pere López i el secretari d’Estat Bruno Bartolomé havien fet el dia anterior presentant les conclusions de l’informe de revisió especial encomanat pel Govern a l’empresa auditora. Recollia la crònica del BONDIA del 18 de gener del 2011 que es podia considerar:

1) Que les accions comprades als accionistes andorrans el 2006 havien estat pagades per sobre del valor que tenien realment. Ho pensàvem l’any 2011 i ho continuem pensant el 2013. I es pot comprovar en els estats financers.

2) Que el contracte blindat per la hipotètica prestació de serveis a Cespa i Novergie o CTRASA no tenia una contraprestació clara. Ho pensàvem l’any 2011 i ho continuem pensant el 2013. I ni Cespa ni Novergie, ni tampoc el Govern de DA, podran provar el contrari.

3) Que la reducció de capital de CTRASA acordada al seu dia va suposar per al Govern un cost extraordinari de cinc milions d’euros. És una evidència comptable.

Amb tots aquests antecedents, que de ben segur haurem de recordar i ampliar en les properes setmanes, s’entendrà el títol d’aquesta tribuna.

El Govern de DA voldria fer desaparèixer –incinerar– els antecedents intentant que tothom acluqués els ulls o mirés cap a una altra banda ara que pretén tancar el cercle abonant un preu injustificat a les societats Cespa i Novergie pel preu de les seves accions a CTRASA. Un preu que, l’informe de KPMG ho demostra, és del tot residual.

En tornarem a parlar.