Patrick Garcia

En aquest país, els que tenen el poder econòmic o polític viuen cadascun d’ells en un núvol propi. Probablement, tots plegats deuen estar en un sol núvol, malgrat que en alguns casos se’m fa feixuc d’entendre, per què comparteixen i viuen com en una comunitat de propietaris.

Els altres, pobres de nosaltres, com que no entenem res, vivim en núvols de color gris, veïns del seu núvol i en funció d’on i com bufi el vent, en més bo o menys bon veïnatge. Tot i així, hi ha coses que no s’entenen per als que vivim del treball diari. Cada dia ens costa més treballar, cada dia és més difícil fer part de l’economia productiva. Per contra, veiem que l’economia especulativa viu el seu millor moment, sense dificultats, tot al contrari, cada dia ofeguen més l’economia del treballador i l’economia productiva. O bé no saben sortir del seu núvol de colors cecs de la realitat del país, o bé estan massa preocupats i ocupats per protegir els seus interessos. Em diran potser que sóc un malpensat, però jo crec sincerament que són les dues coses a l’hora. El meu avi deia “mal pensa i l’encertaràs”.

El més greu és que ens vulguin prendre el pèl i fer-nos creure que tot va bé. Ens diuen que a Andorra no hi ha morositat, que les xifres no són alarmants. Segurament deuen ser les xifres dels bancs, que abans donaven finançaments al 120 o 130% i ara no deixen ni un «duro». Ara bé, que demanin als petits i mitjans empresaris i descobriran si tenen o no tenen deutes, potser així s’espantarien una mica. De ben segur gran part d’aquesta morositat o siguem simpàtics, “endarreriment” en els pagaments és degut a un increment d’una nova professió cada dia més estesa, exercida per els que tenen un “morro que se’l trepitgen”, també coneguts com els “caradures” o malpagadors. Això sí, desvergonyits ells, porten cotxes nous, etc. Quina sort que tenen, per cert, perquè veient les estadístiques oficials, molts d’aquests impagats no arriben a la batllia. Els petits i mitjans empresaris a banda d’oferir el seu servei, fan de financers, de cobradors del frac, de tot i més per cobrar i evitar de portar tots aquests escurabutxaques a la batllia, ja que l’únic que faria és agreujar la seva situació financera perquè han de preveure costos judicials en unes reclamacions que també es poden eternitzar. Tot això no apareix en les estadístiques, però com voleu que ho faci si la que més incompleix els terminis de pagament és la nostra administració pública, que no té ni la decència de pagar les cotitzacions dels nostres minusvàlids a temps? Això sí, segur que els assessors cobren en el seu just moment. Amb aquest exemple, què voleu que passi en un antic país de comerciants que s’ha convertit en un país de pirates on tot val per aixafar l’altre? Si no parem aquesta dinàmica, això acabarà malament i més d’un arribarà a les mans per cobrar. Hi ha gent que no pot arribar a final de mes per culpa d’aquests irresponsables i si no m’equivoco ja ha passat. Probablement hi hauran d’haver més intervencions de la policia si no s’han ja incrementat. Això és un peix que es mossega la cua i arribarà un moment que persones sense cap culpa perdran el treball perquè el seu patró no cobra. I els que no paguen tant tranquils i passejant amb el cotxe nou. És injust, però és així. Les lleis estan fetes perquè els poderosos se n’aprofitin i els “caradures” visquin al límit de la mateixa quan les lleis i la justícia haurien de protegir els més febles i no és així. Ara ja entenc per què alguns comparteixen comunitat de propietaris i viuen en un núvol protegits per als que viuen del “cuento”, que no són pocs.