Fins fa uns dies presidia el PS. Víctor Naudi, en una entrevista mantinguda abans que el comitè directiu del partit decidís que una gestora substituirà l’executiva fins al congrés, explica els motius de la dimissió.

Per què deixa la presidència?
Bàsicament, per dues qüestions. Primer, perquè em fa l’efecte que el partit no engresca la ciutadania i que cal anar més enllà i  avançar en el projecte d’idees. L’altre motiu és que, a cinc mesos vista del congrés, estàvem entrant en un procés de primàries que, considero, ara no toca perquè és massa aviat. Em feia por que el debat se centrés massa en les persones, i no és bo per a la renovació d’idees.

Hi ha algun detonant concret?
És més aviat una reflexió dels últims temps. Veient com anaven les coses, vaig voler que la meva marxa fos un revulsiu i un toc d’atenció per reflexionar entre tots cap a on hem d’anar. He volgut provocar aquesta crisi per avançar; en una crisi tothom aporta el màxim de si mateix.

Fins a quin punt hi va influir l’anunci que un sector es plantejava deixar el partit?
Aquelles declaracions eren el se­nyal que hi ha persones preocupades que no acaben de veure cap a on anem i que hem de fer alguna cosa. Era un toc d’alerta.

Comparteix les paraules de Bàrcia en el sentit que no es treballava prou en les comissions?
Parcialment. Hi ha algunes comissions en què s’ha fet una feina important i d’altres en què els temes són menys transcendents, hi ha menys implicats, potser perquè avui en dia hi ha molta gent que prioritza la seva situació personal. Ara bé, globalment crec que es fa una bona tasca.

Continuarà al PS?
Ho vaig deixar clar. Hi seguiré. Sóc socialdemòcrata i defensaré aquests valors.

Anirà al congrés?
En principi no veig per què no hi hauria d’anar.

És incompatible parlar d’idees i de persones al mateix temps?
De fet, és necessari. Les unes sense les altres no tindrien sentit. Cal treballar en els dos àmbits, però primer hem de tenir clar cap a on hem d’anar.

Vostè va signar el manifest a favor de Jaume Bartumeu…
Vaig estar present en l’origen de la preparació del manifest. Allà es defensa la figura del Jaume, però fent això es defensa també tots els membres, perquè tot­hom hi ha de comptar. També es parlava d’idees, de renovació, de la pluralitat d’un partit que ha de créixer. Potser no es va explicar prou bé.

Jaume Bartumeu s’ha de tornar a presentar?
A les properes eleccions? Falten dos anys encara. Primer hem de veure quin programa portem. En tenim un que és vigent i que hem de completar amb aquests treballs que preparem per al congrés. Un cop el tinguem, haurem de veure qui està en millor condi­cions d’encapçalar-lo. La qües­tió, avui, no toca. Al seu moment hi haurà unes primàries en què es decidirà.

Què volia dir Bartumeu quan parlava de “radicalització”?
La paraula no és la més adequada. Hi havia el perill que el partit s’anés tancant, que la pluralitat que defenso no es portés a terme. Hem d’aglutinar diferents tendències dins de la defensa d’una economia de lliure mercat en què l’Estat garanteixi la igualtat de condicions per a tothom. I hem de comptar amb tothom. Anava en aquest sentit, a ser un partit gran, obert, plural, que toqui totes les sensibilitats.

Quina és la persona que al seu entendre millor exemplifica què ha de ser el PS?
No hem de tancar-ho en una sola persona. Tots els militants i simpatitzants configuren el partit, que és un tot que com més gran i més plural sigui, millor.

Marxa amb un PS millor de com el va trobar?
En certs aspectes, sí. Estàvem en un moment delicat, amb gent que marxava, amb un desencís total. Aquesta etapa s’ha superat. Ara bé, hi ha molt camí per fer, que serà llarg, que no es fa en dos anys i que cal continuar.

El PS està en disposició de tornar a entrar al Govern?
Sempre hem de plantejar-nos ser una alternativa. Hem de treballar i continuar creixent. DA té ara un pes polític important però no està fent bé les coses. L’únic positiu que fa és continuar les polítiques que vam encetar nosaltres.

Com ha viscut tot l’afer de Marc Cornella?
Ens ha afectat bastant a tots. És una gran persona, aportadora d’idees. Ens sentim dolguts amb la situació; crec que s’ha tractat de manera injusta o poc imparcial. A vegades, apareixen noms i inicials de persones processades i d’altres no surten. És un cop dur que no ajuda el partit.

Més enllà de criticar la cobertura mediàtica, no ha faltat admetre que hi ha un fet delictiu?
Això encara no es pot dir. Hem de respectar la presumpció d’innocència. Un càrrec públic ha d’assumir la seva responsabilitat; quan hi ha una imputació en un possible delicte, és millor que dimiteixi per separar les coses i as­segurar-se una defensa justa sense pressions. Hi ha diferents situacions possibles. Si la persona imputada dimiteix i, després del procés queda lliure de culpa, tot i deixar plomes perquè li han fet mal, veurà el seu nom restablert. Per contra, si es manté al càrrec i la sentència és desfavorable, la responsabilitat encara és pitjor per haver-ho forçat i haver enganyat la ciutadania. També pot passar que, mantenint-se al càrrec, surti innocent, però farà la sensació que hi ha hagut pressions. Sé que contradic la decisió de l’executiva. Entenc que van pensar més amb el cor que amb el cap, que van voler fer pinya.