El divendres passat, de viatge cap a Brussel·les per participar al Congrés del Partit Socialista Europeu, llegia a EL PERIÒDIC D’ANDORRA una crònica sobre la conferència pronunciada pel notari català Juan José López-Burniol, que va defensar l’aplicació d’un nou marc impositiu a Andorra. Diu l’article d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA que López-Burniol «… va assegurar que sense impostos no hi ha Estat, i considera que les empreses els han de veure com un peatge per assegurar, a través de l’Estat, unes condicions socials i polítiques que alhora fan possible la continuïtat de les empreses».

Penso que és un plantejament molt entenedor de la necessitat indefugible d’aquesta reforma tributària que els socialdemòcrates vam iniciar des del govern l’any 2010 i que continuem defensant des de l’oposició parlamentària.

Tant de bo les paraules de López-Burniol hagin pogut convèncer aquells sectors més reaccionaris de l’empresariat andorrà que no volen ni sentir parlar d’impostos directes mentre, paradoxalment, pretenen poder exportar des d’Andorra cap a Europa béns i serveis sense dobles imposicions. Val a dir que les reticències a acceptar el paper necessari de l’Estat en la regulació de l’economia no es manifesten només a Andorra. Els conservadors i neoliberals d’arreu d’Europa han emprat la crisi econòmica, que les seves polítiques han provocat, per a desfermar una gran ofensiva ideològica contra la intervenció de l’Estat en l’economia.

El primer ministre belga, Elio Di Rupo, que va obrir el Congrés el dissabte, va situar ja d’entrada el paper dels socialdemòcrates enmig d’aquesta crisi econòmica i front l’ofensiva neoliberal: els socialdemòcrates són la família política de l’esperança al nivell europeu. També va recordar que les polítiques d’austeritat que s’estan aplicant porten, indefugiblement, a la recessió i a més patiments. Durant el congrés del PSE s’han celebrat quatre taules rodones en les quals responsables socialdemòcrates europeus han debatut a l’entorn de dues línies d’actuació: «Junts per l’economia que necessitem» i «Junts per la societat que necessitem».

Caterine Trautman, eurodiputada francesa i ex maire d’Estrasburg va concloure una brillant intervenció assenyalant que avui la proposta socialdemòcrata a Europa ha de tenir tres eixos:

1) Unes finances sostenibles. 2) Uns drets dels treballadors assalariats reconeguts i respectats, amb una ferma defensa del principi de solidaritat en la protecció social, i 3) Una economia ecològicament responsable.

Són tres eixos en els quals els socialdemòcrates andorrans ens retrobem amb la nostra família europea.

A Brussel·les també s’ha parlat molt d’harmonització de la fiscalitat i dels drets socials al nivell europeu. Mentre hi hagi concurrència fiscal deslleial i dumping social no es podrà avançar en el redreçament econòmic i social.

D’això n’estem convençuts els socialdemòcrates que compartim realitats assemblades tant en el procés de reforçament de la vinculació dels nostres països amb la Unió Europea com en l’imparable evolució dels nostres sectors financers cap a la transparència.

D’aquí que a Brussel·les ens haguem retrobat una altra vegada amb els companys del PSD de San Marino i del PS suís confirmant el nostre acord d’avançar fermament cap a l’Europa que ens cal a casa nostra. Una Europa que ens ajudarà a defensar l’interès general.

En el discurs més aplaudit del Congrés, Martin Schulz (a la fotografia), el socialdemòcrata alemany que presideix el Parlament Europeu, va situar la tasca dels socialdemòcrates arreu d’Europa en l’àmbit de la defensa aferrissada de la democràcia i la justícia social. El plantejament ideològic de la dreta queda ben retratat amb la pretensió de la cancellera alemanya Ángela Merkel que pretendria sotmetre la democràcia als mercats. A Andorra ens sona aquesta cantarella: és el que voldrien i el que demanen sempre l’EFA i la CEA.

Doncs bé, Martin Schulz ens va demanar de defensar sense defallir una proposta de restabliment dels principis de l’Estat de dret: els mercats s’han de conformar a les regles de la democràcia i no poden pretendre situar-se per sobre dels poders constitucionals.

Aquesta és l’Europa que ens cal, l’Europa a la qual ens hem d’acostar i junt amb la qual hem de treballar per l’interès general, de la majoria de ciutadanes i ciutadans.