El Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS), que la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va presentar la setmana passada en seu parlamentària, no agrada als socialdemòcrates. La impressió de la consellera general Mariona González és que el nou sistema està encara en un estat “molt embrionari” i que no suposa “gaires avantatges” respecte a l’actual.

“Creiem que pel que fa a la sanitat el més calent és a la aigüera perquè ha passat un any des de la darrera compareixença de la ministra i no veiem que s’hagi avançat”, afirma.
I és que, segons el parer de la parlamentària socialdemòcrata, només que es posés en marxa la història clínica compartida,   que a partir d’ara es dirà carpeta sanitària personal, el pagament per processos i un control més gran dels professionals amb els quals es convenciona “ja n’hi hauria prou i no caldria una revolució tan gran” en un país de dimensions reduïdes com és Andorra. Per això recorda que el mateix president del Consell Assessor de Salut i Benestar, Lluís Burgués, va advertir del risc de burocratizació existent.

González, que va trobar a faltar a la compareixença de la ministra més referències a la reforma pendent de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i també a l’àrea de Benestar, considera que el model sanitari que es vol posar en marxa és “massa intervencionista i complex” i que no hi ha garanties que tingui èxit, com ho demostraria que en un primer moment es vulgui fer una prova pilot amb les persones que pateixen diabetis.

La consellera general socialdemòcrata opina, a més, que no es pot aplicar el MAAS sense que paral·lelament estigui feta una llei que reguli les assegurances privades. En aquest sentit, recorda que la ministra va dir que el juliol d’aquest any ja hi hauria una aproximació al pes que representen les assegurances privades al país, “però una vegada més no han fet els deures, tot i que no hauria de ser complicat en un país com el nostre”. I és que, segons González, sense unes dades fiables del que suposa aquest sector en el PIB no hi pot haver una regulació. La titular de Salut i Benestar va dir, precisament en resposta a una pregunta de González, que hi podria haver unes 44.000 persones amb assegurances complementàries.

En relació amb les paraules de la ministra en què lamentava que no hagués estat possible un pacte sobre la sanitat amb l’oposició en un àmbit tan important com aquest, la consellera socialdemòcrata va dir que si no hi ha un treball conjunt “ha estat per culpa del Govern”, en haver presentat tota una sèrie de punts ja tancats. A més, va recordar que l’executiu ni tan sols ha proporcionat al seu grup parlamentari el document amb les propostes de reforma de la CASS i que ha hagut de fer una demanda d’informació per disposar d’aquesta informació, “que esperem que no trigui tant com l’anterior”.