El líder socialdemòcrata no en té de dubtes. La primera versió de la llei d’inversió estrangera, on es deixava la porta oberta a les inversions estrangeres privades, va estar redactada així per «voluntat política». I que ningú es va equivocar. El text va haver de ser revisat just després que el partit de l’oposició denunciés una invasió de competències, va explicar Jaume Bartumeu. I va opinar que es volia que les inversions realitzades a Andorra «no fossin publicades».

El líder de l’oposició es va preguntar que «com és possible que el registre de societats sigui públic i el d’inversions, privat». I va considerar que el Govern va menysprear al Consell General en intentar fer privat el registre d’inversions estrangeres quan la llei diu que ha de ser públic.

«No em puc creure que sigui un error», va estimar Bartumeu. És per això que atribueix aquest a «la lleugeresa amb què treballen les matèries legislatives» o a «la voluntat de menystenir el Consell General».

Fins i tot va dir que ell el que no faria és «un procés d’intencions», ja que era «massa transparent» el que volia Govern.

Intencionalitat / Durant una setmana, el Govern no va parlar d’aquest tema després d’anunciar la rectificació. I des del PS van remarcar que no els hi havien comunicat res tampoc. Però ahir el ministre de Finances i Portaveu, Jordi Cinca, va reconèixer que no va ser cap error, donant-li crèdit a les acusacions per part de l’oposició. «El vam fer tancat –referint-se a la privacitat de les inversions– perquè en aquell moment no es va observar que fos un problema, i davant el que es veia que es podia generar, es va canviar», va explicar el representant de Govern.

«Ho vam canviar perquè no volíem entrar en conflicte amb el Consell General», va excusar-se Cinca, que tot i així considera que l’assumpte de que les inversions siguin privades o públiques «no es un tema transcendent», si bé «l’obertura econòmica sí que ho és».

De la mateixa manera, Cinca va fer èmfasi en què si es va fer tancat, aquesta era la intencionalitat. «No va ser un error», va sentenciar. «Erem conscients que el fèiem tancat però no hi vam saber trobar tan calat com el que al final sembla que ha tingut», va ser la seva conclusió ahir després de la reunió del Consell de Ministres.

D’aquesta manera, la ràpida rectificació de Govern després de la denúncia del PS queda justificada, segons Cinca, en la intenció de no contradir amb el Consell General.

Tot i així, des de la banda de l’oposició Bartumeu va titllar d’incoherent que les inversions figuressin com privades. Perquè el registre de societats és públic. A més, va considerar que hauria estat una manera perquè el Govern amagués «l’evidència que pocs inversors francesos hi haurà amb el Conveni de no doble imposició que s’ha signat amb França».

I és que Bartumeu va opinar que el fet que el Govern hagi signat un conveni on parla d’un IRPF però no en digui el tipus i que França digui que si hi ha sospites que els inversors volen eludir la fiscalitat francesa se’ls aplicarà, farà que no els convingui venir al Principat. I que el resultat podria estar que moltes empreses franceses no apliquin el conveni de no doble imposició i que optin per carregar amb taxes franceses als empresaris d’origen gal que s’estableixin al Principat com residents amb activitat empresarial.

Bartumeu va afirmar que més que per no entrar en conflicte amb el Consell General, el Govern va rectificar aquest article 35 perquè ells mateixos els hi van haver de dir. «Es veu molt clar que rectifiquen just després de rebre la nostra carta», va explicar el socialdemòcrata.

A més, encara cal veure com serà la rectificació, que des del PS reclamen que encara no han tingut contacte de Govern per tenir alguna explicació. Bartumeu va estimar que que caldrà veure si la modificació és adequada o no. A més, va considerar que si els socialdemòcrates no volia rectificar, sinó fer que la llei es quedés així.

Després de fer-se pública aquesta rectificació, el president del PS, Victor Naudi, ja es va queixar de què Govern havia volgut fer aquesta Llei sense transparència per afavorir interessos particulars. Fins i tot va titllar l’intenció de fer que les inversions fossin privades de «andorranada», després dels avenços que s’havien aconseguit per treure imatge de paradís fiscal.