El Consell General va aprovar, ahir en sessió extraordinària, la modificació de la llei general d’ordenament territorial i urbanisme. I ho va fer amb els cinc vots en contra dels consellers socialdemòcrates que hi van assistir. Aquests posen en dubte que els canvis contribueixin a la reactivació del sector de la construcció i pensen que la possibilitat de reduir al 0% la cessió obligatòria en sòl urbà consolidat representa «un espoli» per a les arques comunals, a més d’un «greuge comparatiu» amb d’altres propietaris.

Entre els canvis que es van aprovar ahir a la llei general d’ordenament territorial i urbanisme, altrament dita llei del sòl, destaca la possibilitat dels comuns de condonar la cessió en sòl urbà consolidat. Una mesura que respon a les demandes del sector de la construcció, però també dels comuns que veuen perjudicades les seves finances per la poca activitat constructora. Malgrat això, és un dels punts que en la sessió extraordinària que el Consell General va celebrar ahir va generar més debat.

El conseller de les files socialdemòcrates Gerard Barcia va tornar a demanar als comuns que no facin ús d’aquesta potestat, doncs entén que suposa un «greuge comparatiu» amb d’altres propietaris que ja hagin realitzat obres i que planteja «un espoli» per a les arques comunals. Així va defensar l’esmena que va presentar el seu grup, amb la que es volia limitar al 5% de cessió la rebaixa. Barcia va argumentar que amb aquesta cessió mínima «les arques queden protegides» i «els ciutadans sabran entendre» que es preserva l’interès general. El socialdemòcrata també va opinar que la reducció al 0% «reactivarà la pujada d’algun particular, però no reactivarà l’economia». En la seva darrera intervenció va preguntar a la majoria si «han pensat en els que fa pocs mesos han construït», i per tant pagat religiosament la cessió. Pregunta que va quedar sense resposta.

Per contra, Roser Bastida, del grup demòcrata, es va mostrar convençuda que el canvi «reactivarà el sector» i va deixar clar que els comuns, «si creuen que la mesura suposa un greuge econòmic, tenen la potestat d’aplicar el percentatge que considerin més adient». Per la seva banda, el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va defensar que la mesura queda acotada en el temps, doncs aquesta reducció només es podrà aplicar durant nou mesos –així «s’estimula de manera immediata»– i es disposarà de tres mesos per realitzar els tràmits i altres tres mesos un cop obtinguda la llicència per iniciar les obres. Així mateix, va afirmar que aquesta mesura tindrà un «impacte pels comuns considerable», doncs la major activitat del sector de la construcció repercuteix amb impostos i taxes de manera positiva a les arques comunals.

¿URGÈNCIA? / El fet que els demòcrates acceptessin la tramitació de la modificació de la llei pel procediment d’urgència també va ser motiu de debat. Barcia va opinar que en qüestions d’urbanisme, que són «de gran complexitat», «no es pot córrer», després de demanar «seny» i «reservar el procediment excepcional per a coses excepcionals». Bastida va respondre contundentment: «en la conjuntura actual, els ciutadans esperen eficiència i contingut». Així deixava clar que les formes queden ara en un segon pla. Alcobé encara va ser més clar i contundent i va assegurar que «som conscients» que aquest procediment s’ha de reservar a «casos degudament justificats», i en aquest cas, «la delicada situació requereix mesures». Així es va expressar després de recordar que el sector de la construcció està perdent una mitjana de dos llocs de treball per dia aquest 2012.

Però Barcia feia la crítica, sobretot, en el sentit que s’havia tingut poc temps per treballar el text. Així, va posar l’exemple d’una esmena feta pel grup demòcrata que permet obres, en construccions ja existents de fins a 400 metres quadrats per planta, per a canvi d’ús, en sòl urbà no consolidat o en sol urbanitzable. Segons Barcia, aquest aspecte inquieta pagesos i ramaders, perquè veuen una possible «competència i deslleialtat de tracte» en relació als allotjaments rurals, i es podria haver treballat millor. Per contra, Bastida va opinar que «afavoreix una nova activitat».