He de reconèixer que quan dilluns vaig llegir una crònica en un diari del país, i no en qualsevol, sinó que al que sovint sembla una edició de l’oficina del portaveu del govern de DA, que s’intitulava «Indignats amb Barcia», fent referència a les meves afirmacions en relació al quart informe del Moneyval sobre el Principat d’Andorra, no em podia creure el que estava llegint.

Ho dic perquè estic convençut que voler sostenir que aquell informe no hagués aprovat l’avaluació sense les millores que hi va introduir l’executiu del Sr. Martí, és tant com afirmar que el planeta Terra és quadrat.

El govern «dels millors» i ara ja dels «indignats» vol obviar que els quatre informes que fins a la data d’avui ha emès el Moneyval avaluen 14 anys d’era lliberal –en la qual el Sr. Martí va tenir diferents càrrecs de responsabilitat, entre d’altres de president de Grup parlamentari– i només 2 anys de govern socialdemòcrata. I en relació a aquest últim període, precisament, es pot afirmar ben alt i ben clar que, si el nostre govern, el socialdemòcrata, no hagués fet la bona feina que va fer en aquest tema de cabdal importància per al nostre país, de ben segur que l’avaluació dels quatre darrers anys s’hagués suspès.

Ara bé, com que al Sr. cap de Govern li agrada, a ultrança, el populisme i li sobra vanitat, ha intentat girar-se tota l’aigua cap al seu molí. I ho ha fet provant de desacreditar els altres –una vegada més– per així despistar i defugir de cara a l’opinió pública que el seu govern, el dels «millors», està hipotecat pels poders fàctics i els lobbies, i en certs temes no té marge de maniobra.

Els que estem indignats amb les actuacions del govern del Sr. Martí som la resta de les forces polítiques, així com la ciutadania en general. Fa poc més d’un any que, amb una majoria aclaparadora, DA va arribar al poder, i, en lloc d’aprofitar l’impuls rebut i governar per tothom, com els ciutadans i les ciutadanes esperàvem, governa per molt pocs, que deu ser l’1% de la població. En realitat ho fa només en pro dels qui, des de l’ombra, tenen les regnes dels diners.

I precisament en lloc de mantenir la línia de treball oberta pels socialdemòcrates, legislant, avançant i clarificant els aspectes fiscals interns, i posant serietat en les relacions exteriors, DA ha fet recular la legislació fiscal del país, obrint escletxes per crear punts d’escapatòria en relació a les obligacions fiscals, negant-se a assumir la fiscalitat sobre les rendes, defugint de gravar salaris alts, i preferint rebaixar la imposició dels més afavorits per la fortuna.

I, per si tot això fos poc, han preparat una escena internacional que, en lloc d’enfocar la firma de convenis per evitar la doble imposició, ha posat les bases perquè els ciutadans i les ciutadanes que produeixin riquesa al Principat d’Andorra siguin objecte d’una doble imposició.

Una de les primeres accions que va portar a terme el Sr. Martí en arribar a l’Edifici Administratiu, va ser dotar-se d’un staff d’unes 18 persones, algunes d’elles captades prop dels diferents mitjans de comunicació nacionals, amb l’objectiu de controlar i dirigir no només els mitjans, sinó fins i tot l’opinió pública.

Els socialdemòcrates vam negociar i vam obtenir línies de finançament a tipus d’interès molt favorables perquè eren excepcionalment baixos. DA ha permès que els tipus fossin objecte d’importants augments i sense piular.

Els socialdemòcrates vam emetre deute públic per primera vegada en la història d’Andorra, adreçant-lo als ciutadans i ciutadanes en general. DA n’ha emès per segona vegada, però l’ha reservat a la banca. Ha substituït part dels crèdits concertats a un tipus d’interès ja per si sol alt, per una emissió de deute públic a un tipus d’interès encara molt més alt.

DA ha estat fins i tot capaç de fer planejar, com a mínim, dubtes raonables sobre la independència de la Justícia, nomenant com president del Consell Superior un dels membres fundadors del partit governant, i així polititzant aquest òrgan com mai s’havia fet fins ara.

I en un moment de crisi tan greu com l‘actual, hem de veure i hem de viure com el govern del Sr. Martí, respecte a la proposició de llei socialdemòcrata sobre la congelació de les comissions bancàries per utilització de targetes de crèdit, s’esforça a justificar allò injustificable, emetent un criteri de pa sucat amb oli, de sí però no. No fos el cas que els senyors de la banca, en definitiva els seus avaladors i padrins, li piquessin als dits.

Malgrat la conjuntura actual que hauria d’obligar a tothom més que mai a optimitzar els recursos i a aprofitar les escorrialles, no només el govern del Sr. Martí ha deixat de portar a terme un exercici tan sa –i obligat– com el de reclamar per les arques de l’Estat allò que en el seu dia en va sortir indegudament a favor i benefici dels socis privats de CTRASA, sinó que en la darrera sessió de Consell General va proposar, i evidentment obtenir de la seva disciplinada majoria parlamentària, l’aprovació de retornar a la societat CTRASA l’import gens menyspreable de 290.000 mil i escaig euros que l’Estat andorrà havia cobrat d’aquesta companyia en concepte d’exaccions fiscals.

Aturo aquí el relat –que podria allargar força més– de les mostres de gestió de DA durant aquest poc més d’un any de poder. D’aquests exemples no exhaustius no s’entén que el Govern pugui indignar-se, sinó que més aviat hauria de guardar un prudentíssim silenci en lloc d’exhibir tanta prepotència. I és de bon entendre que el seu cap no pugui esperar fer callar els seus opositors, ni fer que li riguin les gràcies.

Aquest atac permanent que fa el govern de DA front qui discrepem de les seves males maneres de fer política entenc que és malaltís, i que seria urgent que s’ho fes mirar. En el supòsit que no trobi metge per a la seva malaltia, el millor que li podria passar a Andorra, seria que plegués.