Durant la darrera campanya electoral a les eleccions generals, el suport als tres sistemes educatius dels país va ser un dels eixos de la campanya de Demòcrates per Andorra. El programa electoral de DA en l’apartat d’educació començava així: “El nostre país té el privilegi de disposar de tres sistemes d’ensenyament. És un element diferenciador que s’ha de mantenir i potenciar.”
En període preelectoral, aquest tema es va mencionar en vàries reunions de poble i fins i tot en els debats televisius: a Escaldes, a la Massana, a Ordino…
On es va posar més èmfasi va ser essencialment en la defensa del sistema educatiu francès. L’objectiu era sens dubte posar en relleu la pretesa situació d'”indefensió” en la qual el Govern socialdemòcrata en els seus dos anys de mandat hauria deixat aquest ensenyament.
Un cop les eleccions guanyades per DA, tenia curiositat per veure si aquella pretesa situació s’invertiria i, en què, i com, es visualitzaria.
Analitzem una mica la situació.
Les xifres del curs passat ens indiquen que tenim uns 10.800 alumnes escolaritzats, dels quals un 42% ho estan en els centres del sistema educatiu espanyol no congregacional i del sistema educatiu francès.
En un edicte del mes de març passat, el Govern adjudicava uns 40.660 euros per a les escoles espanyoles i franceses per comprar material pedagògic i de funcionament dels seus centres.
Aprofitaré per precisar a què es dediquen aquestes subvencions.
Aquesta partida s’utilitza per pagar material pedagògic i sobretot amb això es paguen gairebé totes les despeses de funcionament de l’escola: material d’oficina, despeses relacionades amb la fotocopiadora, consumibles, transports, telèfon… i segur que encara em deixo moltes coses.
Cert, les escoles franceses disposen d’una subvenció de part de França i les espanyoles de Madrid però la quantia d’aquestes no és astronòmica.
Destacaré també, que si el Govern pagués les despeses abans mencionades, tractant-les, com són, despeses de consum de béns i serveis, i no a través de subvencions, només haurien estat reduïdes d’un 10% sobre el liquidat el 2009, segons les directrius i instruccions per a l’elaboració del projecte de pressupost 2012.
Tot això em porta a creure que poc s’ha interessat el ministeri pel funcionament de les escoles dels sistemes educatius espanyols i francesos, ja que si aquest hagués estat el cas, hauria vist a què es destinarien les subvencions i no hauria permès mai una reducció tan important en aquestes partides.
Ans al contrari, en aquest cas, la subvenció, ja més que insuficient per si sola, per tot allò que ha de finançar, s’ha vist reduïda d’un 20%.
Lamento que el Govern de DA no hagi honorat les promeses fetes durant la campanya electoral pels futurs consellers generals, síndics, ministres…
El Govern de DA, que tant es va vanagloriar de ser el més gran defensor de la persistència dels tres sistemes educatius, ens ha decebut. No n’hi ha prou de guanyar unes eleccions prometent grans canvis, il·lusions i altres cortines de fum… sinó que cal demostrar les paraules amb accions.
Tots sabem perfectament la gran riquesa que és per al nostre país el fet de disposar de tres sistemes educatius gratuïts.
Evidentment, tenim clara la necessitat i la importància del nostre sistema nacional, que és, de ben segur, el que demana més esforços i treball al ministeri d’Educació.
Ara bé, cal recordar que els nens i les nenes escolaritzats als tres sistemes educatius són tots nens i nenes del país que mereixen tota l’atenció necessària per part del Govern andorrà, dins dels convenis i arranjaments signats amb França i Espanya.
Som tots sabedors que un d’aquests sistemes està en caiguda lliure d’efectius i si es redueixen les subvencions, mal favor li farem.
Si realment volem la persistència dels tres sistemes educatius a Andorra, caldrà tenir-ne cura d’una manera més justa i assenyada, de manera que els nens i les nenes que gaudeixen de tots els sistemes educatius no surtin perjudicats.
