És de calaix que el Govern ha de donar exemple en el compliment estricte de la llei. De fet, n’ha de ser el garant. El govern de DA sembla que no ho veu així –o no vulgui, o no sàpiga o no pugui veure-ho. Andorra té llei de navegació aèria. La va aprovar el Consell General el 9 de novembre del 2000. És una llei complexa que té 152 articles, 4 disposicions addicionals i 2 disposicions finals.

Però el tema que ens ocupa es troba a l’article 55 que diu textualment: “Correspon al Govern la construcció, la qualificació, la inspecció i l’explotació d’aeròdroms, aeroports i heliports públics dins el territori andorrà, i l’habilitació dels corresponents despatxos de duana.”

Segons la llei, queda clar que la construcció de l’heliport nacional, que serà públic, correspon al Govern. En tot cas, sembla que el govern de DA no hi vegi cap problema i no es posa guants a l’hora dir que el “concurs de l’heliport” que està licitant actualment és completament legal.

Durant la sessió del Consell General de dijous passat, vaig tenir l’ocasió de demanar al ministre d’Economia i Territori sobre quina normativa es basa el concurs de l’heliport. Els arguments esgrimits pel ministre foren d’allò més surrealistes.

El ministre defensa per una banda, que la modalitat del concurs és la que millor s’adapta a les necessitats del país –fet totalment discutible– perquè suposaria un cost zero per a l’Estat. En tot cas, no respon a la qüestió sobre si el concurs convocat pel Govern és legal o no.

Sembla, doncs, que els preocupa més un presumpte estalvi en la despesa pública que no pas respectar la legalitat. En conseqüència aquell “cost zero” permetria fer cas omís de la legislació vigent.

Per altra banda, el ministre al·lega que l’objectiu del concurs no és la concessió de la construcció de l’heliport, sinó les línies de vol. Amb tots els respectes, el ministre no deu haver llegit el títol del concurs que ell mateix ha licitat: “concurs d’adjudicació, mitjançant concessió administrativa, de la gestió de les línies de vol regular internacionals i construcció i gestió indirecta del servei públic de l’Heliport Nacional d’Andorra (HNA)” ni el mateix plec de bases que al seu article 2 diu: “el contracte de concessió administrativa comprèn igualment: a) la construcció de l’Heliport Nacional d’Andorra.” Si el ministre no és capaç de presentar cap altra argumentació que les dues citades anteriorment, té un problema.

El govern de DA vol donar a concessió les línies internacionals, la construcció i la gestió durant 30 anys d’un heliport. Andorra s’hi juga molt. Per això, els socialdemòcrates exigim al govern de DA que faci la feina ben feta. Ens preocupa el desenllaç final d’aquest concurs. Segons el nostre punt de vista, el Govern té dues opcions: o replanteja la modalitat del concurs o modifica la llei de navegació aèria.

Tots dos casos suposarien un endarreriment d’uns mesos sobre l’execució del projecte però els demòcrates no tenen cap impediment per convocar de nou el concurs amb una nova fórmula de concessió que respecti la llei o canviar la llei amb el suport que tenen al Consell General. Aquesta demanda de revisió del concurs va més enllà d’un tema polític –és un tema tècnic– perquè si així ho fos, podríem discutir sobre el perquè dels terminis tan curts definits en les condicions del concurs o la manca d’un estudi de viabilitat de l’heliport que demostri que serà sostenible, entre altres.