Un polític jubilat després d’una intensa trajectòria. 58 anys. Horticultor de formació, tot un referent del PS des de la seva fundació. També, la primera víctima, a Escaldes el 2007, del tsunami de Toni Martí.
Com va la jubilació?
Bé. T’adones que a part de la política hi ha d’altres coses.
Per exemple…
La lectura, sobretot. Tenia molta cosa endarrerida i ara aprofito per posar-me al dia.
Què està llegint ara?
L’arqueòleg, del Martí Gironell.
No troba a faltar la política?
Hi ha estones de tot, però no. He viscut anys intensos i tinc la sensació que m’ha passat el temps.
Va ser un adéu a contracor?
Si m’hagués tocat continuar potser ho hauria fet, però ja està bé.
Ara pot dir coses que en un càrrec no diria?
Tinc la sensació d’haver dit sempre el que pensava. Si en algun càrrec vaig creure que estaria coaccionat, no em vaig presentar.
Com veu la situació política?
Veig una majoria adormida i amb poca personalitat. Mana el Govern, amb molt globus sonda, molt discurs i comunicació.
L’ha sorprès Martí?
No. Ja sé que cuida abans que tot la pròpia imatge i la comunicació però el discurs és buit. En un any no veig canvis en profunditat.
Vostè va ser el primer a patir l’efecte Martí el 2007…
Sabíem que és un excel·lent candidat, una altra cosa és que fos tan bon cònsol o sigui tan bon cap de Govern com es vol dir. Pensava que era difícil guanyar però no m’imaginava l’amplitud.
Encara li cou?
Hi penso; no és el millor record. A mi em va portar a renunciar a la secretaria del partit perquè en política la credibilitat es mesura pels resultats electorals.
Però, en canvi, defensa que Jaume Bartumeu havia de seguir…
En vots la derrota va ser més que honrosa. Ha estat elegit pel Consell i és un actiu polític del qual el PS no pot prescindir.
De formació, horticultor…
He exercit uns anys fins que la salut ja no m’ho ha permès. I em sap més greu que deixar la política. Trobo a faltar més els rosers.
Hi ha més espines a la política que en un jardí?
Sí i no. Has de saber posar-te els guants en un lloc i l’altre. La política té moments difícils, però el balanç global és positiu.
Pregunta a un aficionat als escacs: el PS està en escac i mat?
Estem en estat de xoc per les derrotes, però aixecant el cap. Seguim sent l’única alternativa.
Com a aficionat al futbol, qui guanyarà el clàssic?
Fins ara el Barça els ha guanyat tots i confio que ho tornarà a fer.
En això comparteix afició amb Martí?
I altres coses, però en política som la nit i el dia.
