El Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat onze esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei general d’allotjament turístic, segons un comunicat que va fer públic ahir. Les esmenes més significatives són les que van encaminades a potenciar la qualitat dels allotjaments rurals, d’una banda proposant que estiguin obligats a oferir l’esmorzar i de l’altra creant una nova categoria per diferenciar l’antiguitat dels establiments, tal com ha assenyalat el conseller general David Rios.

Així, els socialdemòcrates volen que es diferenciï entre casa rural, per a les construccions anteriors al 1945 i dins d’un nucli de població, una borda rural, també anterior al 1945 però en un entorn natural, i un hotel rural, situat en un entorn rural i posterior al 1945.

El PS afirma que comparteix la finalitat que es busca amb la llei i que “les esmenes presentades tenen com a objectiu crear una nova classificació d’allotjament turístic que estigui basada en la qualitat i que sigui complementària de l’oferta d’allotjaments turístics existents al país”.

D’altra banda, i pel que fa a les noves exigències en el registre d’ocupació, el PS considera que el Govern està convertint els hotelers en agents de l’ordre, ja que se’ls obliga a registrar una gran quantitat d’informació i documentació.

Per aquest motiu, han presentat diverses esmenes encaminades a simplificar els tràmits i a evitar que hagin de fotocopiar els documents d’identitat de tots els usuaris i conservar-los durant cinc anys. En canvi, proposen que únicament conservin el del titular de la unitat d’allotjament i només fins que s’hagi enviat telemàticament al servei de Policia.

ESMENES DELS DEMÒCRATES

Per la seva banda, el grup parlamentari demòcrata ha presentat un total de sis esmenes al text, la majoria de les quals encaminades a corregir qüestions de forma. L’esmena més signi cativa és la que també té com a objectiu simpli car les obligacions del registre d’ocupació.

Així, Demòcrates per Andorra (DA) proposa que els documents d’identitat s’hagin de conservar un màxim de dos anys i no de cinc, com estableix el projecte de llei. Tal com va explicar la consellera general Sílvia Calvó, s’ha intentat trobar l’equilibri entre garantir la seguretat pública i la simplificació dels tràmits que es requereixen als establiments.