L’oposició va acusar ahir el Govern de cedir la sobirania en les negociacions amb Egeda sobre la gestió de la societat andorrana de drets d’autor i, d’altra banda, va alertar dels “efectes col·laterals” que pot comportar la importació de residus per cremar al forn incinerador, en una sessió de control que va derivar en un intercanvi de retrets mutus.

Un cop tancada la sessió, el cap de l’oposició, Jaume Bartumeu, va assenyalar que, després de sis mesos, l’executiu “continua mirant pel retrovisor”, mentre que el conseller demòcrata Daniel Armengol va opinar que “més que un consell de preguntes ha semblat que es debatés per què no s’havia fet la feina els dos últims anys de legislatura”. La sessió d’ahir va servir també perquè Pere Obiols jurés el càrrec de conseller general en substitució de Montserrat Gil, que es presenta com a candidata a cònsol major a Sant Julià de Lòria.

En la primera pregunta plantejada a l’hemicicle, el conseller socialdemòcrata David Ríos va carregar contra l’executiu per “haver claudicat davant de les imposicions d’una empresa estrangera”, signant una carta d’intencions en què es compromet a proposar un acord temporal per concessionar la gestió logística de la societat andorrana de drets d’autors a l’empresa espanyola Egeda. En aquest sentit, Ríos va assegurar que “el Govern cedeix la sobirania del país i adjudica a dit uns treballs que hauria de contractar la societat”.

El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va replicar que serà la mateixa societat andorrana qui “podrà decidir si es concessiona o no aquest servei” i va afegir que el conveni signat “permet condonar un deute de 5,2 milions d’euros”. Sobre aquesta qüestió, Ríos va assenyalar l’“abús de poder que fan aquestes societats en el fixament de tarifes”. Finalment, el ministre va retreure als socialdemòcrates que “si s’hagués fet la llei” en l’anterior legislatura “ara no s’haurien de pagar 2,1 milions” per l’incompliment del contracte que s’havia firmat amb Egeda, mentre que Ríos va al·legar que el PS es va trobar amb el bloqueig parlamentari de l’oposició en els últims compassos del mandat.

D’altra banda, la consellera socialdemòcrata Rosa Gili es va interessar pel contingut del conveni de trasllat de residus amb Espanya. Gili va recordar que el Centre de Tractament de Residus està sobredimensionat i va lamentar que una política d’importació de residus pot portar a la llarga un problema de salut pública. “Hi ha molts interessos econòmics, però la salut pública no ha de tenir un preu”, va dir.

El ministre de Turisme i Medi Ambient va atribuir la necessitat actual d’importar residus a una situació conjuntural i va assegurar que en aquests moments “estem molt per sota dels llindars màxims”. Així mateix, va informar que actualment es cremen 38.240 tones anuals, mentre que la crema òptima està en 45.000, de manera que estan al 15%.

Finalment, Gili va posar en dubte que la Unesco accepti el pla de gestió de la vall del Madriu en els termes plantejats, atesa l’absència del Govern en la comissió gestora i la falta d’alguns punts recomanats per l’organisme internacional. El ministre de Cultura, Albert Esteve, va respondre que l’executiu hi serà present a través del marc jurídic” i va concloure que se sortirà de dubtes a mitjans d’any, quan la Unesco hi ha de donar l’aprovació definitiva.

Martí sosté que nomenarà un secretari d’Estat de Funció Pública “tan bon punt es trobi un perfil tècnic adequat”
El cap de Govern, Antoni Martí, va confirmar ahir la voluntat de nomenar un secretari d’Estat de Funció Pública. Martí va assegurar que l’executiu està buscant un perfil tècnic i que no serà una figura que faci de “para-xocs” del ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, que actualment n’està assumint les funcions.
Martí va respondre d’aquesta manera a una de les preguntes del conseller general socialdemòcrata David Ríos, que va criticar que encara no s’hagi fet aquest nomenament, tot i el procés de retallades previstes en l’administració. Ríos va assegurar també que, segons la Llei de funció pública, el ministre “no pot fer de secretari d’Estat”, ja que “hi ha algunes tasques que no li corresponen”.

El cap de Govern li va replicar que “el ministre pot assumir totes les funcions i competències” i va sostenir que compta amb un informe jurídic que així ho avala, i que va posar a disposició del grup socialdemòcrata.

Martí va afegir que si encara no s’ha fet el nomenament és perquè no s’ha trobat la persona adient, i va assegurar que es farà “tan bon punt es trobi un perfil tècnic adequat”. Finalment, va assegurar que Cinca ha mostrat la seva valentia en liderar el procés actual i va assegurar que el secretari d’Estat “no serà un para-xocs del ministre”.

L’assessor de Benestar cobra un salari net de 4.196,13 euros
El grup socialdemòcrata va tornar a lamentar ahir la política de contractació d’assessors practicada per l’executiu en el moment de crisi econòmica actual. Si en l’última sessió de control al Govern es va preguntar pel sou del director d’Andorra Turisme, Betim Budzaku –8.461 euros mensuals més 20.000 d’anuals en variables–, en la sessió d’ahir la consellera general Sílvia Bonet es va interessar pel salari de l’assessor del departament de Benestar, Ramon Nicolau.

La ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va informar que el salari puja a 4.196 euros nets mensuals en tretze pagues, si bé va especificar que es tracta d’un contracte de relació especial per a un període d’un any renovable per a períodes similars, i va recordar que el lloc que ocupa Nicolau “ja existia” durant l’anterior legislatura. A més, va replicar que l’organigrama actual “queda alleugerit en relació amb l’estructura precedent”.