Sense entrar en el debat de si votem allò popular o allò populista, està clar que als encampadans ens costa escapar del feudalisme, que és aquella situació on el senyor està per sobre dels vassalls, la nissaga per sobre de la competència i el nom per sobre de la capacitat de treball. Malgrat les queixes constants cap el caciquisme polític, tenim tendència a creure que el més conegut és forçosament més bo que el canvi factible cap el que creiem desconegut.

La por al canvi i la manca d’atreviment fan que, de vegades, els polítics que ens representen siguin, efectivament, els fills «prodigis» de cases conegudes que, malauradament, només representen i poden defensar els interessos d’una part molt minsa dels ciutadans i ciutadanes.

Em costa creure que existeixi realment la filosofia de «l’indignat» a casa nostra. Els socialdemòcrates proposem llistes representatives i proporcionals, però, malgrat això, ens tracten de «fluixos», de «no coneguts». ¿Què vol dir tenir un perfil fort (o fluix) a nivell polític? ¿Què volem? ¿Noms coneguts i pretesos prohoms, o persones treballadores i representatives de la societat andorrana?

Nosaltres no estem obsessionats en el màrqueting polític i no hem emprat el temps en convertir-nos en personatges mediàtics. Alguns de nosaltres, hem fet política a l’ombra durant molts anys. Hi ha qui ho qualificaria potser d’error, però per nosaltres és un orgull. A l’hora de fer llistes, no hem comptat els vots que representava cada candidat. Hem mirat les competències, el perfil i, sobretot, els valors humans de cadascú. Hem assolit així una heterogeneïtat representativa del percentatge més alt de la població.

Presentem llistes amb cares noves, però fidels als nostres convenciments. Persones que no ens hem canviat de camisa després de la derrota electoral del passat mes d’abril, persones que considerem que Andorra es mereix una opció socialdemòcrata. Som conscients de l’obligació que tenim de ser presents pel 35% de votants que, a les passades eleccions generals, varen considerar que la socialdemocràcia era l’opció més adequada per a Andorra. I, també, per aquells que en sis mesos han vist que totes aquelles promeses que es feien per part dels qui ara governen eren foc d’encenalls. Alhora, les nostres llistes presenten persones valentes i perseverants que han cregut en un projecte sincer. Un projecte que té com a únic objectiu el fet d’estar al servei de la ciutadania. Els nostres candidats són persones que viuen i representen la realitat del país: economistes, funcionaris, empleats de parapúbliques, ramaders, agricultors, petits i mitjans empresaris, restauradors, que viuen la crisi dia a dia. Els nostres candidats tenen com a únic interès el benestar de tots i el creixement socioeconòmic de la nostra parròquia.

Nosaltres proposem una política adaptada al poble en detriment de l’electoralisme tàctic. El dia 4 de desembre, els votants decidiran si val més dolent conegut que bo per conèixer. Molts dels que volen tornar ja han demostrat quines són les seves capacitats de gestió, deixant-nos una feixuga herència en forma d’endeutament que en aquest darrer mandat els socialdemòcrates hem anat reduint. Nosaltres només us volem demostrar que treballarem pel bé de tothom.