A. L.

La iniciativa dels socialdemòcrates s’adreça a modificar una situació “que no podem acceptar que es perllongui”, segons va dir el president del seu grup parlamentari, Jaume Bartumeu. 

La proposició de llei d’independència i qualitat de la radiodifusió i la televisió públiques vol servir per “democratitzar la gestió de RTVASA i introduir-hi el respecte al pluralisme” que es troba ara “en uns nivells mínims” mentre doninen “la tergiversació i la manipulació informativa”, va apuntar Bartumeu, que va subratllar que la proposta només va encaminada a retallar el control que exerceix el Govern a través dels “comissaris polítics” i, en cap cas, va contra els treballadors de la radiotelevisió pública. Les mesures que contempla la proposició de llei modificarien la gestió de l’ens públic, ja que, entre d’altres, d’altres, s’estableix un Consell d’Administració –format per tres membres– elegit pel Consell General i sota la tutela de la Comissió Permanent d’Economia, que nomenaria els directors de RTVASA, que haurien de ser proposats per l’Executiu. A més, Bartumeu va aclarir que s’aplicaria un règim d’incompatibilitats que impediria que els membres del Consell d’Administració de RTVASA tinguessin cap vincle, directe o indirecte, amb empreses de comunicació o que subministressin material a l’ens públic. L’existència d’aquest òrgan directiu significaria també la desaparició del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), que, va indicar Bartumeu, des de la seva posada en marxa no ha tingut «cap mena d’actuació per reforçar la seva autoritat moral i el pluralisme» dins la ràdio i la televisió públiques.

La proposició de llei introdueix també una figura nova en la relació entre RTVASA i el Govern que seria un contracte-programa, inspirat en el que funciona a Espanya i àmpliament desenvolupat en el Dret comparat».

Un document que fixaria les regles econòmiques i tècniques i els instruments per salvaguardar la independencia i per analitzar i garantir la qualitat de la programació audiovisual.

Per altra banda, el president del grup socialdemòcrata es va referir també a l’anunci del concordat amb la Santa Seu, sobre el qual va reconèixer que l’única comunicació oficial rebuda era «una conversa telegràfica» amb el cap de Govern, Albert Pintat, instants després d’haver-se formalitzar l’acord. Bartumeu va recordar a Pintat que les demandes de «consens» en temes d’Estat, no només s’han d’invocar sinó també «practicar» i va al·ludir que la compareixença prevista de la ministra d’Afers Exteriors per explicar la qüestió davant la Comissió a Comissió d’Exteriors es produiria dies després d’explicar-la davant el Consell General. Una situació, va concloure, que «frega el ridícul institucional».