Després de 123 dies de govern de DA he de constatar que la situació en què es troba el país no tan sols és igual que quan governàvem els socialdemòcrates, sinó que encara és pitjor. Fins a la data d’avui, el Govern del senyor Martí, humil servidor d’Andorra, com ell mateix s’anomena, o el govern dels Millors, en funció de com se li’n vulgui dir, no dóna resposta a les expectatives generades. I, menys encara, no dóna resposta al que li van encomanar els resultats electorals.

L’acord monetari que l’anterior cap de Govern, Jaume Bartumeu, va negociar, segons alguns, havia de portar tots els mals haguts i per haver al Principat d’Andorra. Tothom recordarà les sessions del Consell General d’aleshores fins al punt que els consellers de CR i d’APC varen fer una espantanda, el desembre de l’any passat, aixecant-se i abandonant l’hemicicle. Com també es recorda el malson de la política de la por practicada per alguna que altra entitat financera.

Doncs bé, aquest mateix acord monetari, al cap de pocs dies que l’humil servidor d’Andorra fos cap de Govern, es va signar amb bombo i plateret sense la introducció de cap canvi. Perquè és ben evident que el memoràndum que l’acompanya no aporta cap modificació al text rubricat pel Govern socialdemòcrata i signat pel Govern de DA.

Al llarg d’aquest estiu he pogut llegir i sentir als diferents mitjans de comunicació per boca, com a mínim, de dos ministres –Finances i Economia–, com es reprenen, fil per randa, la majoria de les polítiques endegades pel Govern socialdemòcrata.

El senyor Jordi Cinca ens va anunciar que tant l’emissió de deute públic com el cercar finançament fora de les nostres fronteres no tan sols era l’adequat sinó que ell mateix es plantejava continuar en aquesta línia. A pocs dies de diferència, el senyor Jordi Alcobé també ens comunicava que les fases 1 i 2 del vial de Sant Julià de Lòria no es podrien contemplar en el pressupost del 2012, i, per tant, no es podrien acabar els projectes ni adjudicar les obres.

És exactament el mateix que nosaltres, la primavera-estiu del 2010, vàrem comunicar al Comú de Sant Julià de Lòria. Això ens va valer un seguit de despropòsits per part del Comú, i dels consellers generals d’aquella parròquia.

Ara no he sentit cap autoritat, ni comunal ni nacional, de la parròquia de Sant Julià, queixar-se’n.

Tot això em fa pensar que l’anterior legislatura una part important de la classe política de dreta i de centre dreta d’aquest país, va voler dimonitzar el Govern socialdemòcrata tal com va exclamar una consellera general laurediana de CR, i actualment de DA, afirmant que només havíem estat un accident en la trajectòria política d’Andorra. No hi van haver motius de fons com es va voler fer creure a la ciutadania, sinó que l’única finalitat era fer-nos fora de l’edifici administratiu per poder instal·lar-se ells. Les poques actuacions de l’actual Govern són calcades a les nostres, i de total continuïtat.

El que sí han sabut fer les forces polítiques vives de DA ha estat nomenar càrrecs: n’han nomenat a dret i a tort, i encara els en queda algun per nomenar, i no de poca importància: el president del Consell Superior de la Justícia. Oblidant que s’hauria de respectar la separació de poders, eina indispensable en un Estat de Dret, semblaria ser que la persona escollida no és altra que un dels fundadors de DA i actual cònsol d’una de les set parròquies, a qui es prepara donar una mena de regal o premi polític, ometent que un càrrec d’aquesta envergadura hauria de respondre a criteris de competència i de perfil tècnic en la matèria. Això em dóna la impressió que s’assembla més a una partida de joc de taula on: d’oca a oca, i ara tiro perquè em toca, que no pas a quelcom de seriós i d’estructurat amb sentit d’Estat.

El govern de Demòcrates per Andorra ens està demostrant que no té projecte, i que va basar la seva campanya electoral aglutinant persones a l’entorn d’una proposta buida de contingut i en una desacreditació de la feina que estàvem fent. Es van fer mans i mànegues des de certs sectors polítics i des dels poders fàctics per ajuntar l’aigua i el foc amb un sol i únic objectiu: el d’intentar eradicar-nos de l’esfera política.

No se’n van sortir del tot. Van guanyar les eleccions però, a desgrat seu, els socialdemòcrates amb responsabilitat, hem assumit i hem conservat els nostres escons al Consell General. I des de l’inici d’aquesta legislatura ens hem ofert per portar a terme un pacte d’Estat que la força majoritària ens va dir que seria el benvingut. Els dies, les setmanes i els mesos –quatre ja– han passat, i no hem rebut la més mínima contesta a la nostra proposta.

Ben aviat tindrem l’oportunitat de conèixer el projecte de pressupost per a l’exercici 2012 elaborat pel Govern de DA. Per més que se’ns hagi dit per activa i per passiva que els projectes de pressupost del PS no eren realistes, estem segurs que el quin se’ns presentarà no serà gaire diferent del nostre, perquè per més que es capfiquin en desqualificar el que nosaltres fèiem, la veritat és tossuda. I els actuals governants s’estan trobant amb les mateixes dificultats que ens vam trobar nosaltres.

Confio que aquests quatre mesos de mostra serviran perquè els ciutadans d’Andorra, electors de nou d’aquí menys de quatre mesos, treguin conclusions de les maneres de fer de qui actua sense tenir full de ruta ni projecte polític; i decideixin en conseqüència; aquest cop trencant el monocolor.

Si no és així, el futur és més que gris i la conjuntura esdevé encara més inquietant; car els resultats poden fer decantar la situació tan a l’extrem que l’Estat andorrà, de Dret, podria passar a ser un sistema totalitari a les mans de diversos poders fàctics, amb les dramàtiques conseqüències que això tindria pel nostre país, tant fronteres endins, com fronteres enfora.

Ja per acabar voldria demanar al govern dels Millors i al seu grup parlamentari que utilitzin la tardor per més accions que les que estem acostumats a veure d’ells, sobretot en període preelectoral, carregades d’immobilisme i de clàssics favors. Dic això perquè vull recordar que l’actual cap de Govern en altres èpoques va ser president del Grup parlamentari liberal. Si no ho fan, el país en crisi perdrà un temps molt preuat, i no tindran cap desencusa vàlida, ja que tenen una majoria que els permet, el cas escaient, fins i tot modificar la Constitució.