Companyes i companys,
En la meva qualitat de president en funcions -després que el Comitè Executiu que vau elegir en el congrés del 19 de setembre del 2009 presentéssim la dimissió davant del Comitè Directiu- em correspon obrir aquest Congrés extraordinari.
Ja d’entrada unes paraules d’amistat i d’agraïment a tots vosaltres que simbolitzeu, que representeu, la nostra bona gent.
La bona gent que amb una feina callada, pacient i constant, ens va portar a assumir el govern del país, ara fa dos anys, en circumstàncies complicades.
Sabem tots que el moment no és gens fàcil i ens cal filar molt prim a l’hora de prendre decisions per superar l’actual situació i sortir-ne enfortits com a partit i com a projecte polític de Govern.
Aquests dies han estat i estan pendents de nosaltres milers d’andorranes i andorrans que ens han fet confiança en les eleccions generals del 4 d’abril.
També ho estan, n’estic convençut, aquells que no ens han votat però que comparteixen els nostres valors i poden fer-ho en el futur.
Hem de filar prim, ho hem de fer bé, perquè s’ho mereixen els afiliats i simpatitzants del PS. Companyes i companys que han demostrat històricament, en aquests deu anys, la seva dedicació al projecte socialdemòcrata i el seu compromís per l’interès general, que ara experimenten el sentiment amarg de la derrota però que mantenen la força i l’energia per presentar propostes i plantejar debats.
No podem decebre ni els uns ni els altres.
Hem de mirar el futur més que no pas estar-nos a fer lamentacions sobre el passat.
El cop, els cops, que hem rebut han estat molt durs però seria contraproduent que ens entretinguéssim massa en lamentacions o retrets.
Després de les eleccions s’han sentit i llegit diverses opinions sobre el PS. Algunes d’internes. Però moltes des de fora. Han estat i són veus de tota mena. N’hi ha d’interessades i de desinteressades. Sinceres o d’encàrrec, al servei d’altres.
Avui ens trobem en un Congrés on hi ha gent que, des de fora del partit, ens demana que ens dividim. Els molesta que el Partit Socialdemòcrata hagi sabut durant aquests deu anys unificar trajectòries i fer compatibles ànimes diferents.
Les dretes i els poderosos voldrien dividir-nos. No els hem de fer el joc.
Discussió i debat sí, tant com calgui.
Baralles, no!
Aquests són els límits i l’objectiu del que fem avui i que caldrà continuar, amb un nou Comitè Executiu, en les properes setmanes.
Estic convençut que sobre l’essencial, sobre els valors, estem tots d’acord.
Si no fos així no seríem socialdemòcrates.
Però hi ha diferents punts, algunes qüestions que es plantegen, sobre les quals ens caldrà anar més enllà en el debat. Un debat que hem de fer primer dins del partit, als comitès, a les comissions i al nou Comitè Directiu.
Aquest Congrés ha de ser un punt de partida. Els nous òrgans de direcció política hauran de promoure la definició dels objectius, els instruments i els mètodes de la renovació.
El camí que hem d’agafar va en la direcció d’una evolució orgànica, conscient i dinàmica, que permeti al partit esdevenir una organització social i política adaptada a les necessitats d’Andorra.
Un partit amb projectes, mètodes i instruments adaptats als reptes i tendències actuals, en un llarg període de crisi i en l’inici de transició cap a una nova època.
A nosaltres ens pertoca construir, des de la responsabilitat, el necessari redreçament. Hem de mirar el futur. Però no hem d’oblidar el passat, aquests deu anys de creixement i consolidació del PS, perquè d’aquests deu anys també ens ve una força que hem de saber aprofitar.
Un partit progressista no s’improvisa i el PS és el fruit d’una llarga història.
El Partit ha de preparar-se i organitzar-se per a vèncer en la confrontació de l’esperança contra el fatalisme, de la defensa de l’interès general contra els poders fàctics, de la responsabilitat ètica i política contra el cinisme, de la democràcia contra l’antipolítica, de l’estat democràtic i social de la nostra Constitució contra el campi qui pugui, de la raó contra el populisme, de la igualtat contra la selva social.
Si el PS vol vèncer en aquesta confrontació decisiva del moment polític a Andorra, ha de convertir-se en una fàbrica d’idees i ha de ser una eina en favor de les iniciatives socials.
El PS ha d’articular en els propers mesos, mitjançant el debat col·lectiu, la seva visió i el seu programa de transformació social, democràtica i ecològica de la societat andorrana.
Ho hem de fer perquè Andorra necessita un nou projecte col·lectiu d’alternança democràtica. Un projecte que ha de ser participatiu, enèrgic i obert.
Un projecte que ens caldrà impulsar amb tenacitat, entre totes i tots, amb generositat, intel·ligència i ambició.
Ens caldrà pensar, discutir i arriscar per trobar respostes noves i assolir així nous objectius de solidaritat i progrés.
En aquests deu anys hem construït un gran partit, una gran eina de progrés. Aquest partit ha de fer ara un gran pas endavant. Hem d’estar a l’alçada de la confiança de la qual us parlava en començar.
Hem de plantar cara, renunciar al conformisme i iniciar una nova etapa per a una societat que pateix la crisi.
Ho hem de fer en plena expansió del pensament conservador, intransigent i liberal, per això no podem de cap manera baixar els braços.
És la nostra responsabilitat i és el nostre compromís.
Moltes gràcies.