La situació de l’endeutament de l’Executiu és «preocupant» segons va assegurar ahir el ministre d’Economia i Finances en funcions, Pere López en la presentació dels comptes de l’Executiu de l’any passat. López va assegurar que un terç dels ingressos de l’Estat «es converteix en dèficit». Una situació preocupant que segons el ministre «hem contribuït a revertir durant l’últim any». López va presentar ahir l’evolució del dèficit que l’any passat es va veure reduït en un 54,5% gràcies a l’aconseguiment de l’equilibri entre el dèficit previst i el liquidat. Un canvi de tendència important si es té en compte que en els darrers quatre anys el diferencial entre aquests dos conceptes era cada cop més elevat.
Aquesta situació de millora o de canvi de tendència s’espera que sigui suficient «per evitar que Standard & Poor’s disminuexi el ràting del país», cosa que tindria incidència en el cost de l’endeutament perquè també suposaria una reducció dels ràtings de les entitats de crèdit.
La darrera xifra del deute públic, publicada el 31 de desembre passat, és de 713.266.000 euros, tot i això, el vinent mes i coincidint amb el traspàs de poders del nou Govern, s’explicarà la diferència d’endeutament d’aquests dos anys de govern socialdemòcrata per fer un balanç de gestió. Una valoració que ahir ja ve preveure bona en l’àmbit pressupostari ja que es tenia previst un dèficit de 76,8 milions i es va executar finalment 52,9. Una xifra significativa que contrasta amb els dos dèficits anteriors que van fregar els 100 milions d’euros.
MÉS INGRESSOS, MÉS RECAPTACIÓ / Per capítols val a dir que els ingressos corrents han augmentat el 12%, gràcies a la major recaptació d’impostors indirectes, destacant l’augment del 15% dels impostos especials, així com l’entrada a les arques estatals de 16 milions d’euros procedents del blanqueig de diners de la mà de la Unitat d’Inspecció Financera.
Altres ingressos que han tingut resultats positius han estat l’ISI (Impost sobre Serveis Indirecte) de les entitats financeres que ha crescut el 36%.
En canvi també cal remarcar la davallada, com a conseqüència de la crisi, dels ingressos procedents de l’ITP (Impost sobre Transmissions Patrimonials) que ha notat una davallada del 40,6%.
reducció mínima de les despeses / En el capítol de les despeses s’ha reduït el pressupost en el 8%. López va destacar la reducció mínima de les despeses corrents del 3,4% però també cal assenyalar la reducció més significativa d’aquest apartat que ha estat ha estat la baixada del 42% de les inversions reals. Les despeses financeres també s’han reduït un 30% gràcies al fet que els tipus d’interès toquessin fons l’any passat.
Pel que fa a les despeses de personal, el ministre d’Economia i Finances va explicar que malgrat l’esforç de contenció en la contractació i al fet que el personal de l’Administració s’hagi reduït en quatre persones, hi ha hagut un augment del 4,5%. Els motius, segons va explicar el ministre, estan relacionats amb l’acumulació de mesos de la gestió de l’acompliment, i amb la millora de les condicions dels eventuals d’educació.
Cal assenyalar que en transferències corrents s’ha donat un increment del 12%. Aproximadament l’Estat s’ha gastat 10 milions d’euros més en aquest apartat per l’aplicació de diferents aspectes com les prestacions familiars i les pensions no contributives que s’han donat amb la nova llei de la CASS.
En matèria d’inversions, López va dir que el volum d’inversions s’hauria de situar al voltant dels 60 milions d’euros anuals, i va alertar que serà enguany quan la no aprovació dels pressupostos passats tindrà més incidència en relació a aquest aspecte. En aquest sentit, va recordar que els crèdits extraordinaris relacionats amb grans projectes futurs com la nova seu de la justícia, el desviament de la Massana, o l’edifici del COEX, no van ser aprovats, i per tant, aquest any no s’assolirà el mateix nivell d’inversions a no ser que el nou Govern decideixi tramitar nous crèdits.
