Serà un dijous, per allò de la rima. Li passarà a mitja tarda i després de 14 reunions, dues entrevistes i un dinar amb possibles inversors de Sebastopol. Entrarà al despatx i s’asseurà, “abans no tenia aquest mal de cap…” Mirarà la taula, plena del que ell a Escaldes anomenava carpetes, però que ara es veu que són dossiers, “com pot ser que n’hi hagi tants?”

No li deixen veure la foto de la família. El dia que va prendre possessió es veia perfectament. N’obrirà un, Europa; un altre, Reactivació econòmica; un altre, Funció pública, i tot d’una tindrà fred. I pensarà, “potser sí que hauríem hagut de deixar que el Jaume acabés els quatre anys…” La idea durarà uns segons, els que trigarà a entrar Jordi Cinca amb un altre dossier més gruixut, Finançament del deute de l’Estat.

A banda de detalls com ara deixar de posar-se les ulleres de diadema al Califa, la gran victòria de diumenge li canvia la vida a Toni Martí. O té èxit o fracassa. Amb 22 consellers de 28, tot està a les seves mans. No pot ser culpa de ningú més. Demòcrates per Andorra és tan jove i tan tendre que no té encara credibilitat, ni a favor ni en contra. Alguns dels seus integrants la tenen, però, a títol individual i no sempre amb un currículum immaculat. Bartumeu ha estat la cola que ho ha enganxat tot fins ara i el matx pel qual s’havien preparat ha acabat amb una victòria aclaparadora. I ara? Diuen que estem davant d’una nova manera de fer política. Fins ara no l’he vista, i no l’espero. Em conformo que governin honradament i amb valentia. Així quedarà cristal·linament clar que el director del Crèdit Andorrà és igual que qualsevol altre ciutadà.