–Les enquestes li pronostiquen un bon resultat a les parroquials però no tan bo a les nacionals.

–Amb tots els respectes, la pregunta no està ben formulada. D’enquestes en aquesta campanya electoral, la ciutadania i les forces polítiques només n’han conegut una: l’enquesta pública del CRES. Després hi ha hagut un comunicat de premsa d’una força política que diu que té una enquesta que li dóna molts bons resultats. Aquesta enquesta jo no l’he vista i estic segur que vostè tampoc.

–En tot cas, li demano per la segona perquè fins ara no estàvem massa acostumats a enquestes.

–No hi estàvem acostumats perquè l’any 2009 les enquestes que va fer amb diner públic el CRES no donaven un bon resultat per al senyor Pintat, la qual cosa va abocar a una doble situació: d’una banda, l’enquesta la va guardar sota un calaix, i d’una altra, això el va ajudar segurament a renunciar a ser candidat. L’enquesta ens situa en una molt bona situació. Crec poder dir que sóc l’únic cap de Govern d’Europa occidental que després de dos anys de governar en- mig d’una crisi aprova en una enquesta. I és més, en relació a l’anterior millora la nota dins de l’aprovat general. A més, estem en situació de guanyar les eleccions a la majoria de parròquies. Així, aquells que pretenien haver guanyat sense baixar de l’autocar s’han hagut de replantejar el seu optimisme excessiu i queda clar que hi ha una confrontació entre els que volen continuar endavant fent el canvi necessari i els que s’han unit de pressa, i sense programa, per intentar barrar el pas al progrés al nostre país.

–El PS ha dit que DA obeeix a objectius diversos i no té coherència interna.

–És una observació objectiva que persones i grups polítics que fa pocs mesos estaven a mata degolla ara van agafats del bracet no a l’entorn d’un programa sinó d’una proposta única i excloent que és fer fora els socialdemòcrates del Govern.

–Vostès han assegurat també que DA ha copiat bona part del programa del PS.

–Això també és una constatació objectiva i qualsevol observador pot agafar el nostre programa del 2009 i comparar-lo amb el document que al març del 2011 ha elaborat aquesta plataforma i veurà que recull una bona part de les nostres propostes polítiques.

–El cert és que PS i DA coincideixen, per exemple, en l’aprovació de l’acord monetari.

–Tot depèn del dia o de com s’aixequin. Segons l’humor, diuen que no posaran bastons a les rodes i que ratificaran l’acord monetari. Després persones que estan en la seva òrbita diuen que s’ha de renegociar i quan es llegeix el seu programa hi ha una formulació plena d’ambigüitats. Per tant, a falta d’un pronunciament més clar, no sabem què pensen fer pel que fa a l’acord monetari, com no sabem què pensen fer en moltes coses.

–S’està generant com una mena de bipartidisme al país?

–Aquí no hi ha bipartidisme. Aquí hi ha un partit sòlid, estructurat, amb experiència de govern nacional comunal i amb presència en totes i cadascuna de les parròquies i amb un ideari clar i conegut. I al costat d’això no hi ha un altre partit, hi ha una plataforma, un conglomerat d’interessos contradictoris, d’agrupacions parroquials que formen un bloc, això sí. Per tant, a les eleccions hi ha una confrontació entre una força política i un bloc més o menys incoherent. En tot cas, efectivament hi ha una confrontació a totes les parròquies entre el partit del progrés i el partit que vol tornar enrere. Perquè pogués haver-hi un bipartidisme hi hauria d’haver un altre partit, i jo no el veig.

–Alguns dels seus contrincants han volgut jubilar-lo de la política. Està garantida la continuïtat del senyor Bartumeu en la política activa sigui quin sigui el resultat electoral?

–Aquestes eleccions no són importants per Jaume Bartumeu, sinó per a Andorra i per la majoria social del país, per aclarir si continua el canvi de futur o aquesta pedra que se’ns està posant al mig del camí fa ensopegar Andorra i no podem continuar endavant. Jo no sóc d’aquells que canvien de partit i de marca electoral cada vegada que hi ha una convocatòria electoral, i a partir d’aquí, com que no he dimitit mai com a president de grup parlamentari quan el partit ha anat malament per anar-me a refugiar en una institució en què em trobés més còmode, no tinc per costum amagar-me de les meves treballo en equip. Quan veiem el resultat, que estic convençut que serà positiu, decidirem el que hem de fer conjuntament tots plegats.

–Quina serà la primera mesura que prendrà en l’àmbit econòmic en cas que entri a governar?

–Proposarem un pacte d’Estat que va en una triple direcció: avançar en la consolidació d’un nou embrancament amb la UE, reforçant les nostres relacions econòmiques exteriors; assegurar la viabilitat del sistema de seguretat social per garantir les pensions, entre altres qüestions, i reformar l’Estat internament continuant la negociació amb els comuns que ha d’acabar amb una modificació pel que fa a les lleis de delimitació de competències i de transferències als comuns. També continuarem fent el que hem estant fent fins ara, donant suport al redreçament econòmic amb mesures per incentivar l’activitat del sector de la construcció i donant suport amb avals bancaris a les noves iniciatives empresarials.

–Creu que han donat resultats positius les mesures que va engegar el Govern per impulsar l’economia?

–El cert és que s’han creat 20 noves empreses amb avals del Govern i això no és una proposta, és una realitat.

–El senyor Martí està disposat a un pacte d’Estat i fins i tot a un Govern d’unitat. Què li sembla?

–No dubto de la bona voluntat del senyor Antoni Martí, però les incoherències que trobem, per exemple, pel que fa a l’acord monetari, ens fan dubtar si podrà realment liderar la proposta política que encapçala. Aquesta proposta es va fer en poques setmanes i els últims dies van anar a buscar el senyor Antoni Martí per encapçalar-la. Això li dóna llibertat i autonomia per poder decidir políticament o estem en una reedició de la Coalició Reformista i els consellers generals desautoritzaran el seu president? Aquesta és la gran incògnita: qui decideix en aquesta coalició apressada que s’ha fet.

–Sembla que hi ha coincidència entre PS i DA en el model fiscal.

–Això també és una paradoxa. No entenem com DA i ApC van junts a les territorials, amb l’única voluntat d’anar contra el projecte socialdemòcrata, i després no estan d’acord en pràcticament res. És preocupant per la coherència que el país necessita en moments com aquest de situació econòmica difícil.

–En tot cas, no sembla que no hi haurà cap problema per enllestir en model fiscal en marxa.

–S’ha de desenvolupar la llei de l’impost general indirecte, que dóna lloc al TVA o IVA, perquè sinó s’estarà paralitzant la possibilitat de començar negociar els convenis per impedir la doble imposició.

–Ha rebut moltes crítiques per la negociació de l’acord monetari…

–He rebut crítiques de la direcció d’una entitat bancària i de les corresponsalies polítiques d’aquesta direcció d’una entitat bancària. No tinc constància que hi hagi hagut cap manifestació ciutadana contrària a l’acord monetari.

–La pregunta que li vull fer és si té la sensació que l’acord monetari es podia haver negociat millor?

–Que aquells que van començar les negociacions el 2003 i les van deixar empantanegades i amb el prestigi d’Andorra sota mínims al febrer del 2009 s’atreveixin a dir que això es podia haver negociat millor, si no fos una qüestió tan seriosa, n’hi hauria per posar-se a riure. Aquesta negociació s’ha fet com s’havia de fer i les persones que coneixen el dossier, entre les quals la majoria dels responsables de les entitats bancàries, saben que s’ha aconseguit tot el que es podia aconseguir. Als que pretenguin ara que es pot renegociar jo els contesto que no donin més voltes a la rotonda del quilòmetre zero, que siguin sincers i que diguin que no volen que Andorra signi l’acord monetari.

–El tema de fons és el marc de relacions que s’ha d’establir amb la UE.

–El tema de fons és: o volem tenir relacions amb la UE o volen estar girats d’esquena a Europa. Nosaltres no ens podem marginar de la negociació que iniciïn els petits països perquè, si ho féssim, el model quedarà tancat i si algun dia Andorra es replantegés de demanar converses, es presentaria aquest model tancat i definit, perquè a Brussel·les no hi ha sastreria individualitzada.

–Una campanya més s’ha parlat molt de la reforma de l’Administració.

–Nosaltres hem començat a treballar, mentre els altres fan discursos catastrofistes. La taula que vam engegar ha arribat a 33 compromisos i estem en situació, tan bon punt comenci la legislatura, de presentar un projecte de llei de reforma de l’actual llei. Una reforma acceptada per la majoria de treballadors. Davant d’això hi ha un discurs neoliberal absolutament radical que diu que l’Estat s’ha d’aprimar.

–Sembla que hi ha coincidència entre tots els grups que cal reformar també la Llei de la CASS.

–La proposta neoliberal és retallar prestacions i no s’hi val a dir que generant ocupació econòmica no caldrà una assegurança per cobrir les situacions de desocupació involuntària. Nosaltres no deixarem la gent a la cuneta de la carretera. En l’aspecte social els programes de PS i DA no s’assemblen tant. Nosaltres som socialdemòcrates i ho hem demostrat amb actes concrets.

–Creu que és possible doblar el pressupost de turisme com promet DA?

–No es pot raonablement doblar el pressupost de turisme quan el que s’ha fet és deixar al Govern en herència un forat esfereïdor en les finances públiques per haver fet obres faraòniques sense finançament, com van fer els companys del senyor Martí. A més, aquest va encapçalar fa pocs mesos una posició decidida de retallar l’aportació dels comuns a Andorra Turisme.