La Constitució d’Andorra, en el títol segon, fixa els drets i les llibertats dels ciutadans del Principat. En el seu articulat, es van concretant aquests drets socials que, segons va apuntar el cap de Govern, Jaume Bartumeu, en el discurs amb motiu de la Festa de la Constitució 2011, encara s’han d’acabar de desenvolupar.

A les portes de les eleccions, amb el Consell General dissolt i el Govern en funcions, Bartumeu va assegurar que és el moment de «repensar el país», cosa que «implica corregir, quan cal, alguns dels seus desequilibris», en referència precisament als drets socials.

El discurs del cap de Govern va ser marcadament institucional, amb al·lusions inevitables a la majoria d’edat de la Carta Magna: «Divuit anys després (de l’aprovació de la Constitució), vivim en una democràcia moderna i consolidada, on les estructures institucionals estan preparades per donar resposta a les demandes dels ciutadans».

En paral·lel, Bartumeu va voler subratllar alguns dels canvis que s’han produït durant el seu mandat interromput, especialment en relació amb els països veïns: «Hem aconseguit –en unes circumstàncies històriques molt complexes– estrènyer les bones relacions amb els països veïns i disposar, ara, d’una reforçada imatge exterior». En aquest sentit, va remarcar el fet que l’OCDE hagi retirat Andorra de la llista grisa de paradisos fiscals i també que «la ferma i seriosa línia de treball» de la Unitat d’Intel·ligència Financera i de la Unitat de Prevenció i Lluita contra la Corrupció hagin fet que, al Consell d’Europa tant el Moneyval com el GRECO «ens estiguin avaluant positivament».

Ara bé, l’assignatura pendent, per a Bartumeu, és «aprofundir en aquelles parts importants de la Constitució que no han estat desenvolupades», és a dir, el desenvolupament de les lleis socials. «Els vint mesos de legislatura han estat molt intensos i hem fet el que calia. Es van presentar dues proposicions de llei –la de llibertat sindical i la de modificació del codi de relacions laborals– i els grups liberals en van bloquejar la tramitació», va dir Bartumeu en declaracions posteriors al discurs –aquestes ja en clau més electoral que no pas institucional.

Aniversari en precampanya / Bartumeu, que a banda de cap de Govern en funcions és candidat del PS, no va ser l’únic que va aprofitar l’aniversari de la Constitució per llançar missatges de partit. Val a dir que la cap de llista dels Verds, Isabel Lozano, va reivindicar igualment el desplegament del text en l’apartat de drets socials. Això sí, amb una dura crítica cap al Govern socialdemòcrata: «Han viatjat molt a Europa, però s’han oblidat dels ciutadans del país. Aquí hi ha moltes persones que estan a l’atur i moltes empreses que no tiren endavant».

Pel seu cantó, el candidat de Demòcrates per Andorra, Antoni Martí, va parlar d’una sensació de «desencís » generalitzada i es va mostrar predisposat a «recórrer els carrers,les places i les avingudes» per escoltar els problemes «reals» dels ciutadans, tal com havia fet, segons va dir, quan era cònsol d’Escaldes-Engordany. «Les decisions s’hauran de prendre mirant els dossiers, però sobretot escoltant els ciutadans», va afegir el cap de llista de DA.

Del discurs de Bartumeu, Martí va afirmar que es quedava amb la cita de François Mitterrand, sobre la Constitució francesa: «Els textos no ho regeixen tot. Cal fer una crida al sentit comú, al seny, al respecte de l’esperit public i al respecte del sufragi universal». És clar que Bartumeu, després d’aquesta cita, va aprofitar per referir-se «a totes les persones de diferents orígens que, en les darreres dècades, s’han instal·lat a Andorra, i hi han treballat i desenvolupat activitats empresarials».

El candidat d’ApC, Eusebi Nomen, es va mostrar convençut que la Constitució «en la seva globalitat i amb la lectura adequada» és un marc prou ampli per aprofundir en alguns aspectes, com per exemple els drets socials. Nomen, amb un to tan institucional com ho havia estat el discurs del cap de Govern, va destacar que la Carta Magna representa «el fonament sobre el qual es construeix l’Estat de Dret» i va remarcar la importància de traslladar aquest missatge a les noves generacions d’andorrans.