Andorra va celebrar ahir el divuitè aniversari de l’adopció de la Constitució. La Carta Magna, que ha permès al país fer un gran salt en tant que Estat de dret i en tant que Estat de dret internacional, ha arribat a la majoria d’edat i s’ha consolidat com aquest gran marc de referència que ens uneix i que ha portat el país a esdevenir l’Estat modern d’avui en dia.

És obvi que en aquests divuit anys s’ha fet un llarg camí, no exempt de dificultats, i s’ha anat desplegant els principis de la Carta Magna, i s’ha arribat a un volum legislatiu que ja comença a ser prou important. Malgrat tot, no és pas menys cert que encara queden deures pendents, alguns que ni tan sols s’han abordat i d’altres que, per diferents motius, s’han resolt amb petits passos però sense acabar de completar-los. I és que, malgrat que la nostra Constitució és encara molt jove i, naturalment, ha calgut prioritzar certs aspectes, divuit anys ha estat temps suficient perquè es pogués avançar més en determinats aspectes, si hi hagués hagut la voluntat política real per fer-ho. D’aquí a pocs dies es donarà el tret de sortida oficial a una nova campanya electoral i amb tota probabilitat els ciutadans sentiran crides a la necessitat de recuperar l’esperit conciliador que va fer possible la Carta Magna per tal de tirar endavant la Constitució econòmica i social. Seria convenient que, en aquesta ocasió, les crides anessin més enllà d’uns simples eslògans electorals i es convertissin en fets en el transcurs de la legislatura vinent.