El Govern ha acordat portar a la justícia el sobrecost en l’operació de compra-venda d’accions de Ctrasa, després que les empreses concernides en aquest assumpte s’hagin negat a satisfer la demanda de retornar una part dels diners que van cobrar aleshores.
Així ho va anunciar el portaveu de l’Executiu, Bruno Bartolomé, en la roda de premsa posterior a la reunió d’ahir del Consell de Ministres. L’actuació es desprèn de les conclusions de l’auditoria que el Govern va encarregar el mes de maig passat, i que els ministres Pere López i Vicenç Alay van fer públiques el mes de gener. Segons l’auditoria, FEDA va pagar 1,9 milions d’euros pel paquet d’accions de Ctrasa que es van vendre els socis privats andorrans del forn, quan el cost real era de 760.000 euros.
Un cop feta aquesta constatació, el Govern va decidir reclamar a les quatre empreses el retorn dels 1’14 milions d’euros de diferència. Bartolomé va confirmar ahir que el Govern havia enviat una carta a cadascuna d’aquestes empreses i, davant la negativa de satisfer la demanda –algunes han respost amb una negativa mitjançant una altra carta i altres han optat simplement per no contestar–, l’Executiu ha decidit portar l’afer a la Batllia.
D’aquesta manera, els tres aspectes sobre els quals l’auditoria detectava presumptes irregularitats –totes elles relacionades amb el sobrecost en la construcció del forn incinerador– estan ja en mans de la justícia. En concret, es tracta del presumpte contracte simulat de prestació de serveis amb les empreses estrangeres Cespa i Novergie , així com la reducció del 50% del capital social que es va realitzar l’any 2007.
Precisament sobre la reducció del capital social sense modificar el quadre de finançament, el Govern va recordar ahir que Cespa i Novergie van optar per impugnar judicialment l’aprovació dels comptes de l’exercici 2009 i que Ctrasa, en aquest procediment, defensa la legalitat d’aquests comptes, així com de les mesures que han acordat els socis majoritaris –el Govern i FEDA– amb l’objectiu d’assegurar la viabilitat de la societat. Els comptes en qüestió es van aprovar el mes de novembre passat en junta general, amb el vot contrari dels socis minoritaris –les esmentades Cespa i Novergie.
Els comptes aprovats assumeixen finalment el sobrecost de la construcció del Centre de Tractament de Residus, per la qual cosa en resulten uns fons propis negatius de la societat, per un import de 4,3 milions d’euros. D’acord amb la Llei 20/2007, de societat anònimes i de responsabilitat limitada, i tal com va assenyalar l’Executiu, és que la societat queda amb un fons negatiu de 4,3 milions d’euros, aquesta situació és causa de dissolució, motiu pel qual «el Govern i FEDA han impulsat una operació de reequilibri patrimonial».
L’origen, el sobrecost / L’origen de les presumptes irregularitats –ara és la Batllia qui haurà de determinar si les conclusions de l’auditoria són encertades i quines conseqüències se’n deriven– es remunta a la mateixa construcció del forn incinerador de la Comella. Tal i com havien dit anteriorment els ministres d’Economia i Finances i de Medi Ambient –Pere López i Vicenç Alay, respectivament–, l’auditoria encarregada pel Govern va confirmar que la construcció d’aquesta instal·lació va tenir un important sobrecost, fixat en 23 milions d’euros –un 50% més del que s’havia pressupostat inicialment.
Una part d’aquest import –concretament, sis milions d’euros– va ser abonada per l’anterior Govern a les empreses constructores, després que aquestes presentessin una demanda a l’Executiu el març del 2007. Els més de 16 milions restants són els que presentarien irregularitats, i part d’ells han estat finançats amb «diners públics» de manera encoberta, segons va denunciar López quan es van presentar els resultats de l’auditoria, el mes de gener passat.
El ministre va denunciar igualment el contracte blindat signat entre Ctrasa i les empreses privades que encara participen en la societat, Cespa i Novergie. Aquest contracte, de 20 anys de durada, estableix una retribució de 400.000 euros anuals en concepte d’obra i serveis. Però segons va exposar llavors el ministre Pere López, es tracta «d’oneroses obligacions simulades sota l’aparença de prestació de serveis».
