Comença la primera cursa electoral 2.0 de la història d’Andorra? ¿Sí? Això sembla: Jaume Bartumeu es va convertir ahir en el primer cap de Govern que anuncia la dissolució del Consell General i la convocatòria d’eleccions –per al 3 d’abril– a través d’una xarxa social, Twitter en aquest cas.

De manera quasi instantània, l’anunci de la dissolució de la Cambra i de la convocatòria d’eleccions va aparèixer penjat a a la web del Govern, va arribar en forma de comunicat als mitjans de comunicació i va aparèixer com un tweet –una piulada– al perfil de Bartumeu en aquesta xarxa social. «Avui he signat el decret de dissolució del Consell General. Els ciutadans i les ciutadanes decidiran el proper 3 d’abril», va piular el cap de Govern poc abans de tres quarts de nou del vespre d’ahir. El gest sorprèn venint d’un Bartumeu més aviat conservador en les formes i que mai no s’ha revelat com un pioner quant a les noves tecnologies. I és que la política andorrana potser serà 2.0 en l’aparença, però el fons, en l’essència, avança a un altre ritme: nou dia el d’ahir de forjar pactes parroquials, de tancar llistes a l’aire, de candidats que s’ofereixen i líders de plataformes que es resisteixen a tirar la tovallola. Si avui el Bopa publica el decret de dissolució, del Consell tot estarà dat i beneït en una setmana. Comença el compte enrere.

Al PS els agrada fer gala de partit estructurat i ahir a la tarda, mentre el cap de Govern piulava al Twitter, els socialdemòcrates convocaven el comitè directiu i proclamaven Bartumeu candidat a la reelecció. Nihil novum sub sole. Però el directiu socialdemòcrata d’ahir també va entrar tímidament en l’era 2.0: el PS ha de buscar una nova marca electoral per a les candidatures territorials, un nou paraigua que substitueixi el de l’Alternativa, no fos cas que obliguessin al gran centre a autoproclamar-se alternativa de l’alternativa. Segons va informar ahir l’ANA, un dels noms que sona amb més força és el d’Ara Futur, que és ni més ni menys que una etiqueta de Twitter popularitzada pels socialdemòcrates. De fet, el mateix Bartumeu va anunciar ahir la dissolució del Consell sota aquesta etiqueta. ¡El cap de Govern usant una etiqueta partidista al Twitter! Polèmica 2.0 servida. Però no: De forma simultània a la piulada de Bartumeu n’hi havia una altra del Twitter oficial del Govern comunicant la dissolució sense etiquetes de partit. Formes 2.0 superades.

El debat ahir al vespre a les xarxes socials era un altre: ¿És correcte que el cap de Govern anunciï la convocatòria d’eleccions a través d’una xarxa social? Més d’un piulador es va revelar conservador en les formes.

Cinca es postula com a líder / I mentre els socialdemòcrata s’endinsen en la política 2.0, la resta continua immers en una realitat gens virtual. Els moviments continuen al gran centre, de moment l’única plataforma que s’està articulant com a alternança als socialdemòcrates. Fa dies que tothom els reclama un líder i ahir un dels sis noms que la setmana passada van presentar les bases del pacte va fer un pas endavant. En una entrevista a RNA, Jordi Cinca es va oferir com a candidat nacional del gran centre. Una postulació a mitges: Cinca es va mostrar disposat a ser candidat i, a la vegada, va insistir en què es treballa en equip i no amb líders indiscutibles, no fos cas que els confonguessin amb els socialdemòcrates…

I aquest, que el confonguin amb els socialdemòcrates, és el principal risc, el punt feble, d’un eventual lideratge de Cinca. La seva condició d’exmilitant del PS i de Nova Democràcia i el seu passat al costat de Jaume Bartumeu són un llast, especialment a les parròquies. Diverses fonts properes a la plataforma centrista confirmaven ahir que el nom que guanya més força com a líder és el d’Antoni Martí. El cònsol d’Escaldes és –van afirmar les mateixes fonts– qui més pot ajudar a que acabin de quallar els pactes parroquials.

Avenç a les valls del nord / Quant a coalicions parroquials, els esforços del gran centre continuen concentrant-se en les valls del nord. Fonts properes a la plataforma centrista donaven per fet ahir el pacte a la Massana entre el comitè parroquial del PLA i els membres de l’antic Grup Democràtic Parroquial (GDP). També ahir al vespre tenia lloc una trobada a Ordino entre tots els grups no socialdemòcrates per intentar avançar en l’articulació d’un pacte parroquial.

Si l’entesa a diverses parròquies acaba quallant no es descarta que en els propers dies, en les properes hores –avui o demà– es presenti públicament el lideratge nacional del gran centre, previsiblement encarnat en Martí. O això, com a mínim, és el que esperen veure molts. En el rerefons encara ressonen les paraules del cònsol d’Escaldes la setmana passada: créixer a les parròquies, però no desvirtuar el programa. «No sumar a qualsevol preu», que va dir Ladislau Baró al congrés fundacional del PRA a la tardor i que han repetit tots els reformistes, centristes, liberals penedits i altres impulsors del gran centre.

Nomen no tira la tovallola / Ho han repetit tant que fins i tot ha quallat entre qui fa només unes setmanes instava a un gran acord amb el comú denominador de no ser socialdemòcrata. Nomen va fer ahir la seva particular lectura del «no sumar a qualsevol preu»: Després de l’última sessió de Consell General de la legislatura, el líder d’ApC va anunciar que la plataforma no descarta presentar una candidatura a la circumscripció nacional si no s’arriba a un «consens programàtic». Nomen va explicar que intentarà arribar a un acord amb la nova plataforma de centre sobre les «bases d’un programa de govern», però que si això no és possible tirarà pel dret i farà la seva pròpia llista. ¿Quines són aquestes «bases»? Reformes estructurals, reactivació econòmica i optimització dels serveis de l’administració. Amb un sedàs com aquest podria arribar a pactar amb els socialdemòcrates.

La lectura és clara: qui donava Nomen per mort i enterrat s’equivocava. La irrupció del gran centre va deixar el líder d’ApC fora de joc. La branca encampadana de la plataforma, liderada per Carles Ensenyat, beneïa amb la seva presència la plataforma impulsada per Martí, Cinca, Casadevall i Baró, i Nomen es refugiava buscant suport al Facebook. Un altre cop les xarxes socials. Aquest cop sí, amb el cap de llista més 2.0 que fins ara ha conegut Andorra.

Però Nomen segueix viu, conscient que la seva omnipresència mediàtica aquests últims dos anys és aval suficient per anar sol i a pit descobert –si cal– a les urnes el 3-A. La presència al gran centre d’Ensenyat i Miquel Aleix –candidat d’ApC a Escaldes el 2009– la justifica dient que són símbols de pactes parroquials, però que la cara nacional d’ApC és ell. I a nivell nacional tot segueix obert. Sense «consens programàtic» –és a dir, sense un lloc destacat per a Nomen a la candidatura nacional, que dirien les males llengües del gran centre– el líder d’ApC tirarà pel dret. Ell sí que és un veritable candidat mediàtic i 2.0 i molts centristes ho saben: si va sol, li auguren revalidar el seu escó a la Casa de la Vall.

¿Mort o resurrecció del PLA? / I mentre tothom estigui pendent avui del Bopa per calcular quan s’acabarà el termini de cinc dies hàbils per tancar llistes, el PLA s’encaminarà al seu congrés d’aquest vespre. Un congrés estrany: de dissolució, tot i que ahir va ser dia de rumors de renaixement, de resurrecció de la força política que va governar amb àmplies majories Andorra durant tres lustres. Tot és possible.

Per accelerar una mica més el ritme trepidant, per afegir més tensió a la tensió, l’excap de Govern Albert Pintat –l’únic que s’ha retirar realment de l’arena política– va tornar per uns instants a la primera línia. En declaracions a ADRàdio, Pintat va atiar el foc parroquialista entre liberals: L’excap de Govern va explicar que en el seu dia es va optar per prioritzar el túnel dels Dos Valires per davant de la desviació de Sant Julià per satisfer els «interessos de polítics liberals de les valls centrals». Pintat va qualificar el túnel entre Encamp i la Massana de «macroobra que ens ha desequilibrat a tots» i va acusar a «molts liberals» de les valls centrals de patir una curiosa «amnèsia». Ell la va acceptar, va afirmar, «perquè no hi havia marxa enrere».

¿Contra qui anava dirigit el dard de l’excap de Govern? ¿Contra Escaldes, contra la Massana, contra Andorra la Vella? Sigui com sigui, les declaracions de Pintat evidencien el que tothom sap de fa anys, que els equilibris parroquials del PLA tenen sempre una excepció: UL i la seva hegemonia a Sant Julià. Aquest cop no serà diferent, auguren al gran centre, i UL tirarà pel dret amb la seva llista parroquial que li assegura pràcticament dos consellers que –¿qui sap?– si l’aritmètica és propícia poden tenir un valor incalculable l’endemà del 3-A.