–Com estan en aquests moments les relacions entre Andorra i Espanya?

–Quan vaig marxar d’Andorra, el 2003, després d’haver exercit de segon cap a l’Ambaixada d’Espanya, les relacions entre els dos països havien millorat. Ara he tornat com a nou ambaixador i veig que no solament estan igual que abans sinó que fins i tot han millorat. Es pot dir que són, fins i tot, excel·lents.

El problema que teníem fa anys és que a Andorra havia existit un model de creixement excepcional, el qual s’estava exhaurint. Aquest model estava basat, sobretot, en les diferències amb Espanya. Quan Espanya va entrar a la Comunitat Econòmica Europea, Andorra ja no pot jugar a apostar perquè segueixin les diferències amb els països veïns. Fa uns anys era difícil d’entendre a Andorra que s’havia de canviar un model que havia funcionat. Ara la situació ha canviat i l’andorrà s’adona que hi ha canvis necessaris i més, ara, amb la crisi. La societat andorrana s’adona que l’antic model no pot continuar i s’ha de reformar. Ara parlem el mateix llenguatge a tots dos costats de la frontera.

–Què vol dir?

–Per exemple, nosaltres sempre hem dit que no pot ser que un ciutadà andorrà no tingui els mateixos drets que els que tenen els habitants dels països del costat. Avui en dia tu li dius això a un andorrà i t’ho accepta. Andorra està canviant i s’està posant al mateix nivell en drets i deures que la resta d’Europa. De fet, avui en dia a Andorra està molt més interioritzat el concepte d’Europa. La gent ja ha començat a tenir la perspectiva que el futur d’Andorra passa per un encaix més gran amb Europa. I a l’inrevés, la Unió Europea comença a entendre que Andorra ha de mantenir les seves especificitats, com també ho han de fer la resta de petits Estats europeus. Durant la presidència espanyola de la Unió Europea, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, va llançar la idea del veïnatge interior al qual se li ha de donar un tracte diferent. Això demostra que hi ha hagut un canvi, sobretot en les percepcions.

–L’entrada en vigor de l’acord d’intercanvi d’informació fiscal entre Andorra i Espanya el 10 de febrer què pot produir?

–El que puc dir és que Espanya no ha negociat un acord d’intercanvi d’informació fiscal amb l’objectiu de recaptar diners. Ho ha fet per dos motius: perquè creiem que Andorra ha de sortir de la llista de l’OCDE i funcionar amb els mateixos paràmetres de la Unió Europea i perquè amb l’acord evitem conflictes entre tots dos països ja que s’eviten actes il·lícits. Penso que el fet de lluitar contra el frau fiscal és una obligació de tots els països, no només d’Espanya. De totes maneres, cal dir que si aquest acord no té cap implicació en la lluita contra el frau fiscal, no té sentit. D’altra banda, ara comença a ser possible que Andorra i Espanya signin un conveni per a evitar la doble imposició ja que el Principat està enllestint un model fiscal i nosaltres volem avançar en la negociació perquè es pugui signar aviat.

–Què pot fer Espanya per ajudar Andorra en les relacions amb la UE?

–Nosaltres podem fer dues coses: la primera és ajudar dins la Unió Europea. Per exemple, quan parlava del concepte de veïnatge interior per informar de realitats com la d’Andorra que s’han de tenir en compte. La segona cosa que podem fer és col·laborar amb les autoritats andorranes, assessorant, ajudant i explicant la nostra experiència.

–Creu que Andorra ha d’aprovar l’acord monetari amb la Unió Europea?

–Aprovar l’acord monetari amb la Unió Europea és una qüestió de les autoritats andorranes però penso que no votar l’acord monetari amb la UE seria donar un mal senyal a la resta d’Europa. En el sentit que donaria una sensació de poc interès pel que fa a Europa.

–Creu que Andorra té futur?

–El que és evident és que Andorra té certs àmbits en què continuarà tenint avantatges comparatius respecte als territoris adjacents. Per exemple, el turisme i el comerç continuaran sent peces importants. En el comerç el que Andorra tindrà com a punt fort no serà tant un diferencial de preus amb els països veïns sinó la concentració de comerç. Per trobar una concentració de botigues similar te n’has d’anar a Barcelona! Això és un element que no tenen les zones veïnes. Un altre element que ha tingut pes a l’economia andorrana és la banca. Fins ara la base de la banca eren els diners que venien de fora. Això era un element de riquesa però tenia un punt de risc ja que les entitats financeres no estaven acostumades a fer banca. Quan un negoci és massa fàcil, les conseqüències acaben sent dolentes. La banca, crec, continuarà tenint un pes important però haurà d’aprendre a fer més de banca pròpiament dita i a competir fora. I, per acabar, hi ha un element que ha funcionat malament: l’intercanvi comercial amb l’estranger. Aquest element caldria reforçar-lo i quan el marc legislatiu s’acosti més a l’europeu serà més fàcil fer i rebre inversions.