Comença la cursa electoral a nivell de rumorologia. La veritat és que importa ben poc si serà una setmana abans o després. El que sí està clar es que se celebraran, malgrat el bum-bum que deia tot el contrari si s’aprovaven els pressupostos.

Em fascina contemplar com es dóna més peu i contingut a un rumor que a una conseqüència racional del propi desenvolupament de la vida política. Això demostra, una vegada més, que no ens movem de la forma i mai arribem al fons.

Amb la crisi passa el mateix. Es fa una lluita per l’economia de mercat –amb els perills que han quedat demostrats– i no per la societat de mercat. En lloc de dictar les normes, els polítics per a què el mercat funcioni, és el mercat el que imposa la seva perquè sobrevisqui el Govern o en cas contrari enfonsar-lo. El resultat és obvi: el que es demana avui és tot el contrari del que se sol·licitarà demà i així rotant d’un costat a l’altre.

Ara que ja es preparen programes –suposem– seria bo tenir molt clars aquests conceptes i fer que arribin als ciutadans que poden emetre el seu veredicte a través de les paperetes electorals. A la resta, que és majoria, no li quedarà un altre remei, una vegada més, que esperar una mica de seny a l’hora de triar el millor programa i no la persona o grup més poderós.

L’art de governar és quelcom més que l’administració de les coses. S’ha pogut veure en alguns casos últims. Per poder complir aquest requisit són necessaris tres importants objectius que demanaríem a tots els grups, sigui quina sigui la seva tendència. Primer la capacitat per fer una societat plural en les idees i no en els interessos propis. Segon acceptar la diversitat en sentiments i identitats, per intentar desrovellar moltes postures. Tercer apropar els interessos contradictoris al màxim, per crear un mínim d’equilibri. Finalment, de complir-se aquests principis, es possible que surti un projecte comú que interessi a tots. A jutjar per les darreres declaracions, aquesta possibilitat no es contempla.