20110122leconomic-entrevista-a-jbAndorra s’encamina cap a unes eleccions anticipades. El Partit Socialdemòcrata, que va guanyar els comicis del 2009, no pot aprovar els pressupostos pel bloqueig que exerceix l’oposició de la Coalició Reformista. Bartumeu vol un nou Parlament per poder seguir els canvis amb què el Principat superarà unes singularitats que ara són un llast.

Jaume Bartumeu ha ofert una conferència a Esade amb el títol Andorra des de l’excepcionalitat cap a la relació positiva amb Europa, en què ha detallat la profunda reforma legislativa que el seu govern està duent a terme perquè el Principat deixi enrere l’etiqueta de paradís fiscal. En aquest empeny compta només amb la meitat del Parlament andorrà. L’oposició ha optat pel bloqueig. Així, Andorra avança cap a unes eleccions avançades. Bartumeu ha començat la conferència parlant de “moments delicats i extraordinaris”.

Vostè va assumir el càrrec el juny del 2009 després d’un episodi que va posar Andorra al límit d’una crisi constitucional quan el copríncep francès, Nicolas Sarkozy, va amenaçar d’abdicar si Andorra no emprenia reformes per sortir de les llistes dels paradisos fiscals. Va arribar amb l’agenda marcada?

Efectivament teníem una part de l’agenda predeterminada. Tot i que políticament nosaltres no ens vam sentir forçats perquè des del 2005 el nostre programa electoral ja deia que volíem sortir de la zona grisa i anar a una relació de confiança amb els nostres veïns. Per tant, la nostra voluntat política era aquesta, però hem hagut de treballar contra rellotge.

Fem un repàs d’aquestes reformes. En el sector financer se suprimeix el secret bancari?

Més que suprimir, el que fem és aixecar parcialment en casos concrets el secret bancari. Quan hi hagi una demanda d’informació a partir d’un expedient de l’administració tributària, Andorra donarà aquesta informació amb uns requisits pautats i pactats.

Es posa setge a l’evasor.

Efectivament. Però que no sembli que Andorra era una caixa absolutament opaca. Quan es tractava d’instruccions judicials de blanqueig de diners, de lluita contra el terrorisme i altres delictes, hem col·laborat amb els tribunals dels països veïns. Però ara ja no cal que hi hagi una causa judicial oberta.

Amb la reforma, Andorra pot seguir sent una plaça financera important?

N’estic convençut. Però també és cert que les nostres entitats han de canviar la manera de fer banca. Però ho hauríem hagut de fer igual perquè és l’evolució del sector financer internacional. Andorra i els seus bancs poden demostrar una bona competitivitat amb la seva manera de fer en banca privada i banca de particulars, per exemple.

Els bancs contribueixen directament al sosteniment econòmic del Principat. Això canviarà?

La banca feia una contribució atípica als ingressos de l’Estat que es considerava com una contraprestació a la situació d’oligopoli de què gaudia, ja que no es podien instal·lar noves entitats financeres estrangeres al Principat. Ara volem anar a una situació de normalitat i la banca ha de contribuir en una mesura important a través d’un impost sobre els seus beneficis, però també la banca ha d’estar sotmesa a un règim general de tributació.

El fet és que el 10 de febrer Andorra deixa de ser considerada per Espanya un paradís fiscal.

El compromís d’intercanvi d’informació fiscal és un dels apartats de l’acord que hem signat amb Espanya -hem tancat acords amb 17 països més- i que ens permetrà sortir de la llista espanyola de paradisos fiscals. Per tant, ja no saltaran les alarmes quan algú senti “empresari, professional o treballador andorrà”, però ens falta implementar en la vida ordinària la legislació tributària que vam aprovar el 29 de desembre. La normativa tributària actual no permet a Andorra negociar amb Espanya l’establiment d’un conveni per impedir la doble imposició. Serà llavors que es notarà plenament que hem tancat el cercle.

Aquest paquet aprovat el dia 29 introdueix els impostos a les rendes dels no-residents, sobre els beneficis de les societats i sobre l’activitat econòmica. Finalment no ha sortit endavant la de l’IVA?

L’oposició liberal no va voler tirar endavant el text de l’IVA. Està pràcticament concordat i acabat i es podria portar a l’ordre del dia d’una sessió de manera immediata, però quedarà per la propera legislatura. Que s’iniciarà aquest mateix any segur, tot i que no hi ha data de les eleccions, però a l’estiu ja haurem resolt el procés electoral.

Quan convocarà eleccions?

Estem funcionant amb el pressupost prorrogat i el que no vull jo com a cap de govern és allargar aquesta situació un segon any. Els propers dies hi haurà el debat final pressupostari; si porta al bloqueig per segona vegada en aquesta legislatura, doncs hi haurà dissolució del Consell General i convocatòria d’eleccions generals.

Atesa l’envergadura de la reforma duta a terme, no hauria estat millor un pacte d’estat per afrontar-la?

Era necessari i hauria estat positiu, però no ha estat possible. He fet tres vegades una proposta de pacte d’estat a l’oposició de la Coalició Reformista, que són els hereus del partit liberal i de l’anterior govern, i no hi ha hagut manera. Tot i que hi ha diverses tendències dins la coalició, la força la continua tenint el sector més reaccionari i s’estima més, abans d’ajudar el país, desmuntar el govern. Amb una situació de confrontació tan radical és difícil tirar endavant. Ells tenen la sensació que els hem robat la cartera, entenent per cartera els despatxos oficials del govern. Se n’havien fet una mena d’àrea privada i no poden suportar que l’alternativa socialdemòcrata sigui al govern; els sembla que som una mena d’okupes.

L’oposició li critica que hagi plantejat qüestions com ara l’acord monetari amb Europa com si fos una cursa contra rellotge.

L’ultimàtum no l’ha plantejat el govern, sinó el comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, que en una carta que em va enviar el 10 de novembre del 2010 ens deia amb termes molt clars que si abans de finals d’any no ens havíem posat d’acord nosaltres per rellançar les negociacions de l’acord monetari, les donaria per tancades. Jo no vull ser el cap de govern que ha deixat tancada la porta d’Europa a les properes generacions.

L’acord monetari és perquè Andorra pugui fer servir l’euro i emetre moneda?

Que pugui continuar fent servir l’euro amb autorització del propietari legítim de la moneda i que puguem emetre monedes andorranes, que pot tenir un interès numismàtic i beneficiós econòmicament per al Principat. Però Europa ens demana que assumim un seguit de directives europees que suposen un control suplementari, i a les entitats financeres els preocupa perquè és una càrrega de feina administrativa, amb més costos i menys beneficis.

L’encaix d’Andorra a Europa és l’etern debat que no s’acaba de resoldre. En té un model de referència?

Per nosaltres el futur del Principat passa per un acord d’associació de més estreta col·laboració amb la Unió Europea. No parlo ja de l’acord monetari, sinó d’un altre pacte econòmic global. Saltar de l’acord comercial que tenim ara amb unió duanera cap a una participació plena en l’anomenat mercat interior de la Unió. Això permetrà que els empresaris i professionals andorrans puguin treballar fins i tot des d’Andorra per a l’exterior sense càstigs. Avui en dia el professional que vol treballar amb Catalunya des d’Andorra pateix un recàrrec en la seva facturació, ja que se li fa una retenció del 25%. Per tant, no som competitius, i per muntar a Andorra empreses de prestacions de serveis, d’alt valor afegit, necessitem aquest acord amb Europa. Ajudaria a complementar el nostre model econòmic, que està basat, i ho ha de seguir estant, en el turisme, el comerç i el sector financer.

La fórmula ha de ser doncs un acord d’associació?

Defensem un acord d’associació que ens permeti entrar al mercat interior. Mirem d’acollir-nos a aquelles disposicions del tractat de Lisboa que ens obren una finestra d’esperança. Els dies 30 i 31 de gener rebem a Andorra una delegació tècnica de la UE que està treballant en la creació d’un espai econòmic europeu per als micropaïsos. I aquesta és la via i no l’altra, que seria ser les illes Caiman dels Pirineus, que seria un suïcidi.

És a dir, “sortir de l’excepcionalitat i entrar en una relació positiva amb Europa”.

Aquest va ser el consell que el 2004 ens va donar als andorrans l’exgovernador del Banc de França i exdirector de l’FMI Michel Camdessus, que és un liberal de veritat. Ens va dir: “Heu de sortir de la zona grisa i anar cap a normes clares”. Aquest és el camí, i no és un camí fàcil perquè es trenquen moltes especificitats. Durant anys els governs que ha tingut Andorra han volgut defensar a peu i cavall les especificitats: se’ls havia convertit en una defensa numantina, i ja sabem que les defenses numantines acaben en catàstrofe.

Preocupa al govern el desequilibri que arrossega la Seguretat Social andorrana?

La part de vellesa és excedentària i genera unes bones plusvàlues. Però la part de malaltia ens preocupa perquè a mitjà termini hem de reduir de manera important la despesa sanitària. Volem incentivar el consum de genèrics, controlar la despesa en analítiques i revisar alguns convenis de prestació de serveis hospitalaris fora d’Andorra. Hem detectat l’existència per part d’algunes empreses d’una mena de dissimulació de l’atur per la via de les baixes laborals.

“La pobresa ha deixat de ser invisible”

Els aturats i els pobres han deixat de ser invisibles a Andorra?

La pobresa, que no era visible al nostre país però hi era, ara ha aflorat amb tota la duresa i crueltat, i el banc d’aliments de Càritas cada dia atén més persones. La reforma laboral és urgent, està presentada a tràmit, però les forces conservadores l’estan bloquejant. En absència de legislació que permeti implementar un subsidi d’atur, nosaltres hem hagut d’actuar per via de reglament d’ajudes socials i hem introduït per primera vegada la ‘retribució per desocupació involuntària’. Hem arribat a puntes extraordinàries pel país del 3 i el 4% de persones aturades del conjunt del mercat laboral. En altres èpoques de crisi la societat andorrana mirava cap a l’altra banda i Andorra podia dir que no coneixia el que era l’atur perquè les persones d’origen espanyol o portuguès se’n tornaven a casa seva. Aquesta crisi ha arribat a totes les franges de la societat i, a més, ara hi ha persones que no poden tornar a casa seva perquè ja hi són.