La tasca d’elaboració del Pla d’actuació nacional per a la igualtat (PANI) ha entrat en la recta final i ara els col·lectius i les persones implicades treballen per marcar les prioritats de les propostes que s’han fet des dels grups de treball. La idea de tirar endavant  aquest pla i de materialitzar per escrit tots els objectius que es vol aconseguir és molt positiva, i més tenint en compte que han estat els ciutadans els que han fet arribar les seves reivindicacions al PANI a través de les propostes que han anat fent al llarg dels darrers mesos.

Ara, però, un cop hagi quedat plasmat el document final i hagi estat aprovat pel Govern, cal que aquest text serveixi per a alguna cosa. Així, és d’esperar que no passi com amb el pla d’atenció social, el PNAS, que es va tirar endavant ara fa uns anys i que finalment tampoc no es va arribar a materialitzar com s’havia esperat. I és que el que s’ha de tenir en compte és que els esforços que es fan per elaborar un document d’aquestes característiques haurien de servir com a full de ruta als diferents executius, sigui quin sigui el seu color polític, ja que es tracta de propostes que sorgeixen de la ciutadania i no pas dels grups polítics, i per tant és un document neutre que únicament reflecteix uns neguits socials. És per això que ara cal que aquest pla que s’està elaborant serveixi per dur a terme tot un seguit de polítiques destinades a vetllar pels drets dels diferents col·lectius que centren els eixos d’aquest treball, com la gent gran, els discapacitats i els immigrants.