L’auditoria encomanada pel Govern sobre el Centre de Tractament de Residus ha evidenciat una “mala gestió i irregularitats en el finançament i construcció” de la planta.
Les anomalies detectades haurien generat, a llarg termini, una desviació d’uns 13,5 milions d’euros que hauria beneficiat tant els socis privats actuals (Cespa i Novergie) com els anteriors (Treballs Públics Armengol, Empub i Tecno-Energia). Així ho van explicar ahir els ministres de Finances, Pere López, i Medi Ambient, Vicenç Alay, que van exposar les conclusions de l’estudi i en van anunciar un altre. Les irregularitats financeres s’haurien produït amb la suposada voluntat de cobrir una part molt important del sobrecost de 23 milions que es va generar en la construcció. López va anunciar que es reclamarà (ja sigui el mateix Govern, FEDA o Ctrasa) als socis esmentats les quantitats “indegudament satisfetes” i que en cas de “no obtenir la restitució” s’emprendran “les accions judicials que s’escaiguin” en defensa “de l’interès general que creiem que ha estat lesionat aquesta vegada”. L’executiu també instarà la nul·litat de diferents contractes que es van signar sota “condicions lleonines”.
L’OPERATIVA
López i Alay van recordar que “el Govern [liberal] era coneixedor abans d’iniciar-se les obres que generarien un sobrecost. I no es va empendre cap acció fins al final”. Llavors, els socis privats el que van fer va ser sol·licitar que fos el Govern qui assumís els 23 milions d’euros de més (l’obra inicialment havia de costar 43 milions). L’executiu en va reconèixer sis. La resta van quedar en suspens. Ara, l’auditoria hauria evidenciat que es va gestar una operativa a tres bandes perquè els socis privats obtinguessin suposadament beneficis que permetessin cobrir els més de 16 milions restants.
El titular de Finances va explicar que l’estudi d’auditoria conclou que, d’una banda, es va establir “un contracte blindat sota l’aparença d’una prestació de serveis” per a un termini de 20 anys. Durant aquest període, Cespa i Novergie, a canvi d’una assistència tècnica que, suposadament, no haurien prestat, haurien arribat a percebre un mínim de 7,2 milions d’euros a raó d’una mitjana ponderada de 400.000 euros anuals. També s’hauria reduït a la meitat el capital social de Ctrasa sense modificar les condicions de finançament del préstec fet que hauria comportat “un cost de cinc milions per al Govern”. Finalment, les accions que FEDA i el Govern van comprar als socis privats andorrans es van pagar al valor nominal. L’auditoria posa en relleu, ara, que aquells títols valien, només, el 40% del preu que se’n va pagar (1,9 milions). El ministre López va explicar que es demanarà que s’anul·lin tant el contracte simulat de prestació de serveis –i que Cespa i Novergie retornin allò percebut (més d’un milió d’euros)– com la compravenda d’accions.
RESPONSABILITAT POLÍTICA
El ministre de Finances va assegurar que es tractava de “tres fets units per una única causa: la generació d’un important sobrecost per part de les empreses proveïdores, que en bona part eren accionistes”. I va lamentar “la pèssima gestió que es va dur a terme durant el procés de construcció” del forn. Tant López com Alay van preferir no aventurar-se a pronosticar, en cas d’haver d’acudir a la justícia, de quins delictes es podria acusar els socis privats. El titular de Medi Ambient va estimar- se més referir-se a “una sèrie de fets objectius” sobre els quals no va tenir dubtes a l’hora d’afirmar que “crec que hi ha una responsabilitat política evident”. Per aclarir encara més els fets, l’executiu ha encomanat una segona auditoria. El sobrecost de 23 milions està degudament justificat amb factures d’obres inicialment no adjudicades. El Govern vol comprovar ara si aquests treballs es van executar realment mentre es prepara una operació d’ampliació de capital de, com a molt, 7,5 milions d’euros.
