Com deia el dilluns passat en la primera roda de premsa d’aquest any 2008, la situació política es complica.

El paper dels poders públics, de l’Estat, està en dubte.

Aquest any Andorra necessita una acció pública coherent i creïble. I no la té.

El panorama és desolador.

La gent d’Andorra està inquieta davant de la situació econòmica, que no és bona.

La gent d’Andorra veu que la democràcia es degrada amb una manipulació pel Govern dels serveis informatius de la ràdio i la televisió públiques com mai cap govern anterior havia gosat fer-ho.

La gent d’Andorra veu com el govern del Sr. PINTAT, amb l’afer de l’Arxiu Nacional i el Museu Nacional llença els diners per la finestra.

Andorra es mereix, aquest any 2008, una situació diferent en la qual no es doni aquest xoc frontal entre els comportaments de nou ric del ministre portaveu amb els seus viatges en primera classe, i tanta precarietat i fragilitat per a moltes famílies.

Augmenta la sensació que la prosperitat, mentre duri, i les dificultats, en el grau que arribin a molta gent, es distribueixen de manera desigual.

Ja és ben evident que no estem tots en el mateix vaixell. Hi ha dues Andorres.

Hi ha molts símptomes de malestar, social i territorial, que posen en evidència la fallida d’un imprescindible sentit de cohesió social.

Hem de treballar per canviar les coses.

Els socialdemòcrates encarem aquest any 2008 amb il·lusió i esperança. Estem enllestint, amb moltes ciutadanes i ciutadans, l’Alternativa del govern nou i abans de l’estiu presentarem públicament la nostra proposta actualitzada d’acostament a la Unió Europea.

La proposta que estem acabant d’enllestir és una continuació i posta al dia del projecte de l’Alternativa que ja vam defensar l’any 2005 davant de la ciutadania.

Un projecte valent i sensat. Un projecte coherent i creïble.

Enguany el mes de febrer té vint-i-nou dies. El 2008 és, doncs, un any de traspàs. Ho hem de saber aprofitar. Andorra ho necessita.