La retallada pressupostària efectuada pel govern espanyol, dins d’un pla d’austeritat global destinat a reduir el dèficit públic, va tenir entre les obres damnificades l’N-145, una via transfronterera i la principal carretera d’accés a Andorra.

El ministeri de Foment es va veure forçat, seguint les directrius marcades per la vicepresidència econòmica, a realitzar un programa de priorització de les inversions en infraestructures i equipaments, una retallada que va incloure de manera incomprensible la via que comunica la Seu d’Urgell i la duana de la Farga de Moles. I diem de manera incomprensible perquè no tan sols és l’únic enllaç de comunicació entre els dos estats, sinó pel flux de trànsit que suporta i pel volum de mercaderies que s’hi transporten. L’Estat espanyol és el principal proveïdor de productes d’Andorra, un volum de compres que la ministra Salgado va destacar recentment que era superior al realitzat per la Xina. Alhora, milions de turistes visiten anualment el Principat a través d’aquesta via, per la qual passen més de 400.000 vehicles de mitjana mensual. A més, l’N-145 és la via de comunicació dels dos mil fronterers que cada dia es desplacen des de l’Alt Urgell per treballar a Andorra. A tots aquests factors s’hi afegeix el deteriorament d’una via de traçat obsolet i impropi d’una car – retera internacional, especialment perquè la via d’enllaç, la C-14, ha estat objecte d’importants inversions i millores en els darrers anys. L’anunci del ministre de Foment, José Blanco, en el marc d’una entrevista amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que es desbloquejarà una partida d’onze milions d’euros per finalitzar les obres aquest mateix any és una excel·lent notícia per a Andorra i per a Catalunya, especialment per a les comarques veïnes. A falta d’altres mitjans de transport, com el ferroviari o l’aeri, l’automòbil és l’única via d’accés. I l’N- 145 ja fa anys que no compleix els estàndards mínims. I l’executiu ha intervingut de manera adequada per recordar a Espanya la necessitat de no aturar una millora esperada durant anys i pressupostada en el seu moment.