La Comissió proposa cinc anys per adoptar la legislació financera

Autor: IAGO ANDREU
Font: el periòdic d'andorra
Publicat el: 23 de Desembre de 2010

Fins el 31 de desembre del 2015. Aquest és el termini que la Comissió de la Unió Europea vol donar a Andorra per adaptar la seva legislació interna al cabal comunitari en matèria monetària i financera. Així es desprèn del darrer annex del projecte d’acord monetari que la Comissió va fer arribar a l’Executiu la setmana passada.

De la documentació sobre les negociacions a què ha tingut accés EL PERIÒDIC també es desprèn que el Govern ja ha tingut en compte alguns dels suggeriments de la Comissió, com per exemple en allò que es refereix a la Projecte de llei de fons de garantia de dipòsits actualment en tràmit al Consell General.

Tal com s’ha posat de relleu en totes les converses mantingudes entre el Govern i la Comissió des de la primavera passada, la UE ha canviat la seva estratègia quant a la negociació de l’acord monetari amb Andorra. Si el 2004 els plans comunitaris passaven per esperar a què el Principat adoptés la legislació europea en matèria financera i monetària i, al final del procés, signar l’acord: ara el procés començaria amb la firma del conveni i l’obertura d’un termini de cinc anys per transposar les directives de la Unió.

Els primers textos que Andorra hauria d’adoptar, l’1 de juny de l’any vinent com a màxim, són els que –a la vista del contingut de les negociacions– generen menys reticències per part del Principat: la prevenció contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i les normes per a l’emissió d’euros i la lluita contra la seva falsificació. Per al final del termini, el 31 de desembre del 2015, la Comissió reserva aquella part de la legislació financera més específica com els pagaments transfronterers, les transaccions amb mitjans de pagament electrònics o els instruments financers. Per a un mitjà termini, el 31 de desembre del 2013, la Comissió preveu que Andorra hagi transposat el cabal comunitari en matèria d’informació estadística i, el que és més important, les principals directives reguladores del sistema financer de la Unió, entre les quals figura la directiva 2006/49 sobre l’adequació de fons propis de les societats d’inversió i els establiments de crèdit coneguda informalment com la Bíblia, no per l’autoria divina de la mateixa sinó per la seva titànica extensió.

També per al 31 de desembre del 2013, la Comissió voldria que el Principat hagués adoptat les directives sobre el fons de garantia de dipòsits, tasca per a la qual sembla que el Govern ja s’ha posat mans a l’obra enviant al Consell un projecte de llei que estableix una garantia de dipòsits de 100.000 euros. De fet, aquest assumpte va ser un dels punts tractats en la reunió tècnica sobre l’acord monetari mantinguda a Brussel·les el 4 de maig. Aleshores, la delegació andorrana va anunciar que es treballava en un fons de garantia de 30.000 euros i la Comissió va pressionar al Principat per elevar aquest fons fins als 100.000 euros, llindar que les directives europees exigiran a partir del 31 de desembre vinent.

CONDICIONANTS / Segons es desprèn de la documentació de les negociacions, el principal inconvenient que el Govern veu és la impossibilitat d’adoptar un cabal comunitari tan enorme en tan poc temps. La carta que la Comissió va enviar el 9 de juny a l’aleshores ambaixadora a Brussel·les Imma Tor va remoure la principal por de l’Executiu: el lliure establiment d’entitats bancàries i les ràtios de solvència i liquiditat de la UE no serien d’aplicació a Andorra, que podria seguir mantenint la seva legislació interna actual en la matèria.

Amb tot, les exigències de la UE continuen essent massa gravoses per al Principat. Els negociadors andorrans, tant tècnics com polítics, han insistit en les diferents converses en els progressos que Andorra ha fet durant l’últim any i mig en matèria fiscal i financera, en la poca dimensió de la banca andorrana, en el fet que Andorra no té –i amb l’acord tampoc no tindria– accés als sistemes de seguretat i finançament del Banc Central Europeu i en les dificultats d’encaix constitucional de l’admissió de la jurisdicció del Tribunal Europeu de Justícia –òrgan del tot aliè a la sobirania del Principat. Ras i curt: la part andorrana considera que té massa poc temps per adoptar massa legislació i que el que hauria de pagar a canvi de poder encunyar euros seria molt costós. Amb tot, en les diferents reunions, el Govern socialdemòcrata ha volgut deixar clara la seva voluntat de signar l’acord, sempre i quan sigui possible negociar un calendari d’adaptació de la legislació interna andorrana raonable i sempre i quan es puguin contemplar certes especificitats en virtut del que estableix el Tractat de Lisboa respecte dels petits estats veïns de la Unió.

pdf3.jpg